Aquest article presenta una anàlisi del desenvolupament del moviment catòlic femení en l�Espanya de la primera meitat del segle XX que intenta superar les aproximacions al tema des de la història contributiva.
S�hi proposa, en conseqüència, la seva inclusió en el marc del procés de democratització política en l�Espanya de la Restauració, i dels esforços del catolicisme social i polític per exercir una política de masses, tant en aquell context com en el de la democràcia formalment igualitària que va suposar la Segona República. Aquest enfocament permet interpretar l�acció pública de les militants catòliques com a part integrant d�un complex procés de construcció de la ciutadania social i política de les dones, al qual les activistes catòliques van aportar una particular versió de ciutadania femenina basada en el catolicisme, les diferències de gènere i el nacionalisme espanyol. Per fi, s�analitza la profunda reorientació que va experimentar l�esmentat activisme catòlic femení durant la guerra civil i els primers anys del franquisme.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados