La relació comercial basada en el blat sicilià i les manufactures catalanes va subsistir fins ben entrada la Guerra dels Segadors.
Les exportacions fetes pels comerciants Amat entre 1638 i 1644 demostren que Sicília era encara una destinació important per als teixits catalans fins i tot en època de conflictes.
La capacitat de resistència d�aquest comerç per afrontar les dificultats internes d�aquests anys �manca de mà d�obra i de capitals, escassetat de matèries primeres, inflació monetària i desarticulació del mercat intern� és la manifestació de la importància que havien tingut aquests intercanvis, el caràcter regular de les exportacions i el desenvolupat nivell i grau d�articulació de la draperia catalana. Els mecanismes comercials i l�estructura productiva del primer terç del sis-cents constuirien una valuosa herència que fonamentaria la puixança econòmica del segle XVIII.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados