Resumen de El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l'art català dels segles XVI i XVII
Al llarg del segle XVI es produí de manera lenta i heterogènia la progressiva introducció al Principat de les formes artístiques del Renaixement italià. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament més proper al poder reial, la principal protagonista en el procés de comitència de les obres de més envergadura, moltes d�elles plantejades amb un sentit àulic que pretenia manifestar el predomini polític i econòmic de què havia gaudit d�antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l�arribada a casa nostra dels nous corrents artístics renaixentistes es produí una certa inflexió en aquesta tendència, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l�escena del mercat artístic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoció i finançament d�empreses arquitectòniques, escultòriques i pictòriques seguidores dels preceptes renaixentistes.
El present estudi analitza en quins termes es produí aquest relleu de patrocini artístic i repassa alguns casos ben emblemàtics.
