La presència de l'estat andalusí en terres septimanes ha estat, salvant comptades ocasions, tradicionalment negligida per la historiografia. En aquest text, tot aplicant una línia de recerca contrastada a Catalunya Vella que identifica els topònims derivats de palatium amb una primerenca xarxa d'establiments creats a partir de la conquesta islàmica, pretenem donar una primera visió de quin fou l'abast de l'organització territorial d'aquest estat al nord dels Pirineus. L'estudi de les fonts documentals i de la toponímia conservada ens permet veure com aquests topònims mostren unes pautes de dispersió coherents, alhora que es concentren sense excepcions a la meitat meridional de la Septimània.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados