L'autora qüestiona la validesa del paradigma fidelitat/traïdoria de la traducció en relació amb el text de partida. Per fer-ho, parteix de la teorització psicoanalítica sobre el subjecte en relació amb el llenguatge considerat com a Altre. La psicoanàlisi mostra la subjecció del subjecte al llenguatge, fent evident la manca d'univocitat de la paraula i el privilegi del significant en la construcció de sentit. El traductor imprimeix una marca subjectiva en el text que produeix tot posant en relació els significants de la traducció amb el text de partida.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados