Subjectivitat contemporània

• Autores: María José Muñoz
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Nº 20, 2007, págs. 229-236
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Freud establece una analogía entre el proceso de constitución subjetiva individual y aquel que corresponde a una época determinada. El prisma bajo el cual juzgamos aquello que nos rodea e incluso a nosotros mismos, no son sino el resultado de una serie de sedimentaciones procedentes de identificaciones a determinados rasgos que pululan a nuestro alrededor, ya sean éstas del entorno socio-familiar en un sujeto concreto, y/o de aquellos que proceden del mundo cultural, en el caso de hablar de la subjetividad de una época. Si tomamos como base los dos grandes cortes históricos con relación al Saber, la modernidad con su defensa de una razón capaz de controlarlo todo, y las postmodernidad como reacción a esto, podemos comprobar que actualmente la balanza está inclinada hacia la necesidad imperiosa de los sujetos al control, en perjuicio del deseo y de los objetos que pudieran en-causarlos.

    El psicoanálisis surge entre esas dos corrientes para dar cuenta y operar sobre ese deseo atrapado en una resistencia a destituirse de esas identificaciones, y encontrar respuestas diferenciales.

  • català

    Freud estableix una analogia entre el procés de constitució subjectiva individual i aquell que correspon a una època determinada. El prisma sota el qual jutgem allò que ens envolta i fins i tot a nosaltres mateixos, no és sinó el resultat d’una sèrie de sedimentacions procedents d’identificacions a determinats trets que pul·lulen al nostre voltant, ja siguin aquestes de l’entorn sociofamiliar en un subjecte concret, o d’aquells que procedeixen del món cultural, en el cas de parlar de la subjectivitat d’una època. Si prenem com a base els dos grans talls històrics en relació amb el Saber, la modernitat amb la seva defensa d’una raó capaç de controlar-ho tot, i la postmodernitat amb reacció a això, podem comprovar que actualment la balança està inclinada cap a la necessitat imperiosa dels subjectes al control, en perjudici del desig i dels objectes que poguessin en-causar-los. La psicoanàlisi sorgeix entre aquests dos corrents per donar compte d’aquest desig atrapat en una resistència a destituir-se d’aquestes identificacions, i trobar-hi respostes diferencials.

  • English

    Freud established an analogy between the process of individual subjective creation and that corresponding to a certain period. The perspective we use to judge what surrounds us and even ourselves is just the result of a series of sedimentations coming from identifications with certain features swarming around us, both from the social and family environment of a determined subject and/or those coming from the cultural world, when talking about the subjectivity of a period. If we consider the two great historical currents with regard to Knowledge, modernity with its advocacy of a reason able to control everything, and postmodernity as a reaction against this, we can see that at present the balance is tipped in favour of the subjects’ urgent need to control, to the detriment of desire and corresponding objects. Psychoanalysis emerges between these two currents to give an account of and bring about this desire trapped in a resistance to release from these identifications and find differential responses.

  • français

    Freud établit une analogie entre le procès de constitution subjective individuelle et celui qui correspond à une époque déterminée. Le prisme avec lequel nous jugeons ce qui nous entoure et même à nous mêmes, il n’est que le résultat d’une suite de sédimentations procédant d’identifications de certains traits qui pullulent autour de nous, celles-ci soient de l’entourage social-familial d’un sujet concret, et/ou de ceux qui proviennent du monde culturel, dans le cas de parler de la subjectivité d’une époque. Si nous considérons les deux grandes coupes historiques par rapport au Savoir, la modernité qui défend une raison capable de contrôler tout, et la postmodernité comme réaction à ceci, nous pouvons vérifier qu’à l’heure actuelle ceci a fait pencher la balance vers la nécessité impérieuse des sujets au contrôle, au désavantage du désir et des objets qui puissent les causer. La psychanalyse surgit entre ces deux courants pour faire savoir et traiter ce désir attrapé en une résistance à se priver de ces identifications, et pour trouver des réponses différentielles