Eugeni d'Ors i el periodisme d'idees

• Autores: Xavier Pla Barbero
• Localización: Trípodos, ISSN-e 2340-5007, ISSN 1138-3305, Nº. 20, 2007 (Ejemplar dedicado a: Els clàssics del periodisme català: de la Renaixença a la Guerra Civil.), págs. 37-41
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El mes de març de 1908 el rei Alfons XIII va visitar Barcelona per tranquil·litzar la societat catalana, atemorida en aquells moments per atemptats anarquistes de tota mena. Polítics i artistes, burgesos i jerarques, l'esperaven a l'estació de tren de les nou del matí. Aquell dia, a la mateixa hora, un jove escriptor i periodista, Eugeni d'Ors, tancat a la seva habitació, deixava anar la seva imaginació llegint un llibre sobre l'emperador Carles V. Allunyat del fervor de les multituds, a migdia, va decidir visitar el taller d'uns artistes amics seus. L'espessor del fum del tabac, la ingesta de tota mena de licors, la contemplació dels olis i dibuixos i de les últimes revistes modernistes alemanyes; en definitiva, la voluptuosa intimitat creada per la tertúlia entre companys d'una certa bohèmia, oferia un consol balsàmic a la trista solitud d'un Eugeni d'Ors que ja començava a autodefinir-se com a "intel·lectual". A la sis de la tarda, només la cridòria de la gent que pujava des del carrer en aquelles "reials jornades" va arribar a interpel·lar el discret orgull d'aquelles personalitats que se sabien protegides en la seva venerada "torre de vori". Però, de cop, sorgia el dubte, potser el cansament. ¿No seria millor abandonar aquella obstinació heroica, deia Ors, i confondre's regàriament amb les masses? ¿No valdria la pena deixar-se glorificar per la multitud, incorporar-se a la majoria, rebre elogis i premis i medalles com qualsevol poetastre de la cort?

  • English

    Having discarded with disdain the modernists' idea of "art for art's sake", Eugeni d'Ors decided at an early age to stop being a mere spectator-citizen and to become a journalist who felt both indebted to and solidarity with the society which had welcomed him. Ors attempted to define for the first time the modern intellectual in Catalonia. Neither Maragall, nor of course Alomar, Casellas, Pijoan, Brossa, Coromines or Rovira i Virgili, ever managed to even begin to intuit the movement of roles within the Catalan literary sphere which all of this entailed. Eugeni d'Ors adhered to a literature of social participation without renouncing a unique desire for style and a cultural ambition which was unprecedented in Catalonia. The novelty was that Ors tried to use his literary prestige to give credibility to a new way of writing which was intended to reverberate in public life, an extraordinary discourse in a Catalonia which was undergoing a complete political transformation.