Un món de mones. La persistència de Robert Robert

• Autores: Ferran Toutain
• Localización: Trípodos, ISSN-e 2340-5007, ISSN 1138-3305, Nº. 20, 2007 (Ejemplar dedicado a: Els clàssics del periodisme català: de la Renaixença a la Guerra Civil.), págs. 19-26
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Cada vegada que es tornen a llegir els vint-i-set articles que Robert Robert va publicar al setmanari Un tros de paper entre el 1865 i el 1866, es constata fins a quin punt és certa la coneguda afirmació de Josep Pla segons la qual alguns d'aquests textos -i en particular el titulat La rebotiga- són de les millors coses escrites en català durant la Reinaxença. Si deixem Verdaguer al marge, els articles de Robert són efectivament els únics textos del seu temps que encara val la pena llegir; i deixar Verdaguer al marge és justament el que fa Pla per construir el seu elogi. És a dir, decideix que tenen més interès un grapadet d'escrits humorístics destinats a entretenir els barcelonins el diumenge a la tarda, que no pas una obra d'abast espiritual, ambiciosa i extensa com la de Verdaguer. Per si aquestes circumstàncies no fessin encara prou escandalosa la preferència de Pla, la llengua amb què treballa Robert és d'entrada un material rovellat, carregat de llacunes d'imperfeccions, i que no té per model sinó el que l'orella pot captar sobre la marxa a les converses ordinàries dels ciutadans. Verdaguer, en canvi, que també es veu obligat a modelar el català literari sobre la base del que sent dir, posseeix un coneixement profund de la parla dels pagesos de la Plana de Vic, molt menys contaminada que la de Barcelona, i un instint pel llenguatge poètic que fa de la seva obra un dels fonaments més segurs de la literatura catalana moderna. Com no podria ser d'altra manera, Pla reconeix aquesta realitat, però al final en conclou que "per al gust d'avui són molt més interessants les descripcions vulgars de Robert que les retòricament tòpiques de Verdaguer".

  • English

    Josep Pla claimed that some articles of Robert Robert, published between 1865 and 1866 in Un tros de paper, a weekly satirical magazine, are among the best Catalan prose written in La Reinaxença, the Romantic period in Catalonia, characterized by the recuperation of the Catalan as a literary language. Pla went farther in his praise of Robert by adding that he was even more interesting than Verdaguer, who was never disputed as the best writer of the whole period, both in verse and prose, and the most decisive influence in the development of modern Catalan prose. As it has already been explained by criticism, the purpose of Josep Pla is not to despise Verdaguer's prose but to use Robert as a forerunner of a tradition Pla himself belong to. The author of this article tries to explain, with a general commentary of Robert's prose, why he shares the point of view of Pla about the importance of the genre started in Catalonia by the writing of Robert Robert.