Perspectives de l'organització territorial local a Catalunya

• Autores: Xavier Sanclimens i Solervicens
• Localización: Activitat Parlamentària, ISSN-e 1577-7162, Nº. 12, 2007, págs. 31-41
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • español

    En la séptima legislatura se iniciaron dos vías para la reforma de la organización territorial local de Cataluña: la elaboración del texto de una proposición de ley por parte de una ponencia conjunta de los grupos parlamentarios y la constitución, en el seno del Gobierno, de la Comisión de Organización Territorial de Cataluña, formada por tres consejeros y presidida por el de Relaciones Institucionales y Participación. La primera vía no llegó a desarrollarse; en cambio, la segunda sí: dicha Comisión redactó, después de un debate intenso y fructífero, unas Bases para la organización territorial de Cataluña, que debían someterse a consulta pública y, posteriormente, debían redactarse los anteproyectos de ley correspondientes. El fin sobrevenido de la legislatura lo impidió, y el documento no se llegó a aprobar. Estas Bases proporcionaban unas orientaciones bastante claras en cuanto a lo que debían ser las veguerías, las comarcas y el Área Metropolitana de Barcelona. En gran parte -pero, naturalmente, de forma mucho más sintética- esto se ha recogido en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Uno de los rasgos esenciales del nuevo Estatuto es que introduce los consejos de veguería como sustitutos de las diputaciones e indica el camino que hay que seguir para modificar las provincias para adaptarlas a las veguerías. Una de las principales aportaciones de la nueva organización territorial de Cataluña debe ser la implantación de las veguerías como marco territorial común para todas las administraciones. Los documentos programáticos del Gobierno (Entente Nacional de Progreso, discurso de investidura del presidente, Plan de Gobierno, etc.) incluyen la nueva organización territorial tanto en los objetivos como en las actuaciones. Las iniciativas que se emprendan en la octava legislatura, bien sean exclusivamente en sede parlamentaria, bien por iniciativa del Gobierno, no deberían prescindir de todo este camino, iniciado por la Comisión de Organización Territorial de Cataluña, plasmado en el Estatuto y previsto en los documentos programáticos.

  • català

    A la VII legislatura es van iniciar dues vies per a la reforma de l'organització territorial local de Catalunya: l'elaboració del text d'una proposició de llei per part d'una ponència conjunta dels grups parlamentaris, i la constitució, en el si del Govern, de la Comissió d'Organització Territorial de Catalunya, formada per tres consellers, i presidida pel de Relacions Institucionals i Participació. La primera via no va arribar a desenvolupar-se; en canvi, la segona sí: l'esmentada Comissió va redactar, després d'un debat intens i fructífer, unes Bases per a l'organització territorial de Catalunya, que havien de ser sotmeses a consulta pública i, posteriorment, s'havien de redactar els avantprojectes de llei corresponents. La fi sobrevinguda de la legislatura ho va impedir, i el document no es va arribar a aprovar. Aquestes Bases donaven unes orientacions bastant clares pel que fa a allò que havien de ser les vegueries, les comarques i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En gran part, però molt més sintèticament, és clar, això ha estat recollit al nou Estatut d'autonomia de Catalunya. Un dels trets essencials del nou Estatut és que introdueix els consells de vegueria com a substituts de les diputacions, i indica el camí a seguir per modificar les províncies per adaptar-les a les vegueries. Una de les aportacions principals de la nova organització territorial de Catalunya ha de ser la implantació de les vegueries com a marc territorial comú per a totes les administracions. Els documents programàtics del Govern (Entesa Nacional pel Progrés, discurs d'investidura del president, Pla de Govern, etc.) inclouen la nova organització territorial tant en els objectius com en les actuacions. Les iniciatives que s'emprenguin a la VIII legislatura, siguin exclusivament en seu parlamentària, o bé a iniciativa del Govern, no haurien de prescindir de tot aquest camí, iniciat per la Comissió d'Organització Territorial de Catalunya, plasmat en l'Estatut i previst en els documents programàtics.