L�article analitza la convulsió que va provocar a les institucions franquistes la denominada "crisi de desembre" de 1970 arran de la mobilització política i social contra el consell de guerra de Burgos. Els documents i els debats de les sessions de la reunió extraordinària del Consejo Nacional del Movimiento celebrada a mitjan febrer de 1971 contenen molt clarament els tres principals indicadors de la incipient crisi de la dictadura: en primer lloc l�impacte de l�acció de l�antifranquisme sobre el règim fins al punt de provocar una notable alarma;
en segon lloc, les divergències internes del personal polític de la dictadura, agreujades molt sensiblement per la composició i l�actuació del govern format l�octubre de 1969; i, per últim, la irresoluble contradicció derivada de l�estesa convicció de la necessitat de dotar d�una mínima legitimitat democràtica les institucions i, alhora, la voluntat de no introduir cap canvi que comportés el perill de la desnaturalització del règim.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados