Analitzar com es van llegir uns esdeveniments polítics determinats en el marc d�una dictadura feixista, violenta i progermànica i filoitaliana com va ser la del primer franquisme, significa anar més enllà de recollir un seguit d�opinions dirigides i discursos predeterminats. Aquest treball pretén posar de manifest com, més enllà de la censura i les pressions del poder, es va produir una clara identificació entre un grup d�analistes-intel·lectuals emergents en els media barcelonins i el discurs del poder franquista; com es va intentar construir, a la Barcelona dels primers anys quaranta, una «nova intel·lectualitat» que havia de legitimar la dictadura i col·laborar a construir una nova visió del Nou Estat i la incardinació de la Nova Espanya en el nou ordre europeu que, a sang i foc, estaven construint els nazis. I no hi ha un millor exemple per a explicar-ho que la recepció de l�ofensiva alemanya sobre la Unió Soviètica de l�estiu de 1941.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados