L�article ofereix una descripció de les propostes de caràcter pronatalista que es van elaborar a la Delegación Nacional de Auxilio Social durant la Guerra Civil i la primera postguerra. Impulsades per l�equip d�assessors de l�esmentada delegació, entre els quals hi havia molts professionals de la medicina i la pedagogia, van tenir com a objecte d�atenció preferent les dones i els nens. Totes elles van combinar una forta preocupació per l�atenció al cos, que es va traduir en la inquietud per la salut i la higiene, amb la cura de l�«ànima», entesa com a «regeneració» moral i submissió a la norma catòlica. Aquesta dimensió es va aguditzar considerablement durant el curs de la guerra i es va convertir en un dels punts bàsics de l�assistència social de la postguerra.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados