El paper de la propaganda com a mitjà per conquerir el consens fou, sens dubte, per als partits de tipus feixista, un element central que potser no ha estat estudiat suficientment, tot i que hi ha nombrosos treballs dedicats a l�Alemanya de Hitler i a la Itàlia de Mussolini. Tot i la cura amb què s�organitzà una propaganda atenta i capil·lar, no sempre s�aconseguí obtenir resultats profitosos i tenir un mitjà suficient per donar consistència a règims com els de Vichy o de la República social italiana.
Ramiro Ledesma Ramos pot representar un tercer exemple de fracàs de la propaganda política. Malgrat la tasca laboriosa a favor de la seva organització política, per presentar- la i recaptar adeptes entre les masses espanyoles, no aconseguí cap resultat concret.
De tota manera, i igual com a Vichy i a Salò, tampoc en aquest cas no és encara possible donar una resposta completa i definitiva sobre les raons d�aquest fracàs.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados