La innovació tecnológica a I'agricultura dels paisos mediterranis va exigir la transferencia de coneixements, conreus i tecníques adaptats a les condicions peculíars de l'área.
En alguns casos la procedencia d'aquests fluxos va ser l'Europa nord-occidental, pero més sovint els fluxos van produir-se dins del propi món rnedíterraní. El coneixement del rec i la difusió dels conreus propis de la zona van ser ámbits destacats d'aquests intercanvis. Aquest treball estudia alguns fluxos entre Italia, Franca, Espanya i el nord d'Afríca i tracta d'explicar com, mítjancant aquests contactes, va anar definint-se l'espai geograñc en el qual podía operar la innovació agraria adequada per a les arees del sud d'Europa,
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados