L'article analitza les innovacions culturals deis sectors obrers de Sabadell de finals del segle XIX, principalment les novetats culturals que en aquests anys arriben a la ciutat procedents d'Europa: el teatre socíologíc com a expressió de la realitat política immediata, el neomalthusianisme de Paul Robin, i el nou corrent de I'ensenyament integral. EIs medis obrers de la ciutat trencaren amb tot tipus de tradició plebea o de relacions ínterclassistes, que I'integrisme catolíc, de tanta presencia a la ciutat-fabrica, estava disposat a mantenir, fins i tot quan ja estava establert un marc de relacions de producció capitalista.
Aíxo qüestiona la tesi de Gabriele Ranzato de l'existencia a Sabadell d'una suposada entente cordiale entre classes. Ben al contrari, I'article sosté que I'obrerisme de Sabadell fou pioner a Catalunya i Espanya en la preparació d'alguns deis desencadenants de la transició demográfica, en oposició a la burgesia, l'Estat i l'Església católica.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados