Les primeres mestres que van accedir al sistema educatiu van envair un ambít históricament reservat als homes. Per tal de crear un espai professional femení, van haver de desenvolupar habilitats negociadores i teixir xarxes de solidaritat entre dones ensenyants.
L'objectiu d'aquest article és fer paleses les aspiracions professionals de les mestres d'escola pública i les professores d'escola normal de les últimes decades del segle XIX, així com analitzar algunes de les estrategies de lluita que van emprar amb un exít considerable.
Les seves expeetatives, el seu activisme professional i els seus éxits fan evident l'elevat grau de protagonisme que van assolir en la definició del nou model professional que aviat van cornencar a considerar com a propi.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados