Resumen de Els Acords administratius signats pel Govern espanyol sobre l'ús oficial de les llengües espanyoles diferents del castellà en el si de les institucions i els organismes de la Unió Europea
- español
La finalidad de este artículo es analizar, desde la perspectiva del derecho comunitario, el alcance y las principales características de los acuerdos administrativos firmados por el Gobierno español y las principales instituciones y organismos comunitarios en relación con las lenguas españolas distintas del castellano pero que tienen un estatuto de oficialidad reconocido por la Constitución española, que permiten el uso oficial, con ciertos límites y condiciones, de estas lenguas en el seno de estas instituciones y organismos. Con esta finalidad, en primer lugar, el artículo examina el proceso de negociación de los acuerdos entre las autoridades españolas y comunitarias, subrayando en especial la significativa pérdida del alcance de los acuerdos que este proceso ha comportado. En segundo lugar, el texto se centra en la posición legal que tendrán los acuerdos dentro del sistema de fuentes del derecho comunitario, analizando tanto el ámbito personal como material de aplicación; es decir, tanto las personas a las cuales se dirigen como a los tres ámbitos materiales donde tendrán efectos: las comunicaciones escritas con las instituciones y organismos comunitarios, las intervenciones orales en las reuniones del Consejo de Ministros y del Comité de Regiones, y la publicidad de los actos normativos adoptados en virtud del procedimiento de codecisión. La parte más extensa del artículo se dedica a examinar con detalle cada uno de los acuerdos administrativos firmados hasta ahora por el Gobierno español y el Consejo de Ministros, la Comisión Europea, el Parlamento Europeo, el Comité de Regiones y el Comité Económico y Social. Este capítulo del artículo describe las principales características de cada acuerdo y los compara. De esta comparación surgen diversas diferencias de carácter jurídico, tanto con respecto a su alcance como a su aplicación, que son también examinadas en esta parte del trabajo. Finalmente, el artículo realiza una valoración general de los acuerdos, y presenta algunas consideraciones críticas, además de sugerir algunas propuestas de cara a su revisión futura tal como, por otra parte, ya prevén sus disposiciones finales.
- English
The aim of the article is to analyse, from a Community law perspective, the scope and main trends of the administrative arrangements concluded by the Spanish government and the main EU institutions and bodies with regard to Spanish languages, other than Castilian, whose status is recognised by the Spanish constitution, which approve their officially use within European institutions and bodies whilst respecting different limits and specific conditions. Firstly, in view of this aim, the article examines the bargaining procedure concerning the arrangements between the Spanish and Community authorities, and underlines the significant decrease that has suffered the initial Spanish request. Secondly, the text focuses on the legal position these arrangements will have in relation to sources of Community law, as well as analysing the personal and material scope of the arrangements, i.e. in terms of the the people targeted and affected, and the three areas where the arrangements will be implemented: written communications to the European institutions and bodies, speeches made in meetings of the Council of Ministers and the Committee of the Regions, and publicity relating to decisions taken through the codecision procedure. The most extensive part of the article deals with the particular administrative arrangements concluded to date by the Spanish government and the Council of Ministers, the European Commission, the European Parliament, the Committee of the Regions and the Economic and Social European Committee. This part of the article describes the main features of each administrative arrangement and draws a comparison between them. In addition, some legal differences which arise in relation to these will be examined, both in terms of scope and how they are to be applied. Finally, the article provides a general assessment regarding these arrangements, presents some critical remarks about them and outlines some proposals as to future revision as established in their final provisions.
- català
La finalitat d’aquest article és analitzar, des de la perspectiva del dret comunitari, l’abast i les principals característiques dels acords administratius signats pel Govern espanyol i les principals institucions i organismes comunitaris en relació amb les llengües espanyoles distintes del castellà però que tenen un estatut d’oficialitat reconegut per la Constitució espanyola, que permeten l’ús oficial, amb certs límits i condicions, d’aquestes llengües en el si d’aquestes institucions i organismes.
Amb aquesta finalitat, en primer lloc, l’article examina el procés de negociació dels acords entre les autoritats espanyoles i comunitàries, tot subratllant en especial, la significativa pèrdua de l’abast dels acords que aquests procés ha comportat.
En segon lloc, el text se centra en la posició legal que tindran els acords dintre del sistema de fonts del dret comunitari, analitzant-ne tant l’àmbit personal com material d’aplicació; és a dir, tant les persones a les quals s’adrecen com als tres àmbits materials on es desplegaran: les comunicacions escrites amb les institucions i organismes comunitaris, les intervencions orals en les reunions del Consell de Ministres i del Comitè de Regions, i la publicitat dels actes normatius adoptats en virtut del procediment de codecisió.
La part més extensa de l’article es dedica a examinar amb detall cadascun dels acords administratius signats fins ara pel Govern espanyol i el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Comitè de Regions i el Comitè Econòmic i Social. Aquest capítol de l’article descriu les principals característiques de cada acord i els compara. D’aquesta comparació en sorgeixen diverses diferències de caràcter jurídic, tant pel que fa a l’abast com a l’aplicació, que són també examinades en aquest part del treball.
Finalment, l’article fa una valoració general dels acords, i presenta algunes consideracions crítiques, a més de suggerir algunes propostes amb vista a la seva revisió futura tal com, d’altra banda, ja preveuen les seves disposicions finals
