Potser és un fet natural, com la pluja, la neu o la suor incontrolada de l'estiu. Potser, per ser més precisos, és un tret característic de la naturalesa humana, com la gelosia o l'enveja, per tant intemporal. Probablement la impostura i els amatents servents existeixen des de que el món és món, és a dir, una realitat civilitzada, dues paraules que, en el fons, vénen a dir el mateix. Potser és així, i fins i tot la majoria de nosaltres hem actuat alguna vegada com a veritables experts en la matèria. Qui no ha fet mai almenys de petit impostor? Al meu entendre, però, no és el mateix mentider per salvar una circumstància més o menys adversa, com posar bona cara davant dels convidats quan la processó va per dins, que fer de la mentida ben construïda, de les falses aparences, una forma de vida, fins i tot fer-ne paradigma de la modernitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados