On va la democràcia cristiana?

• Autores: Hilari Raguer i Suñer
• Localización: Diàlegs: revista d'estudis polítics i socials, ISSN 1138-9850, Vol. 6, Nº. 19, 2003, págs. 45-53
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Where is Christian democracy headed?
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    On va la democràcia cristiana? [HILARI RAGUER] Les democràcies modernes, per haver sorgit de la Revoluciò francesa, portaven, des de els seus inicis, una càrrega antireligiosa, o almenys antieclesiàstica. A partir de que alguns cristians senten la necessitat d'afirmar que un cristià pot ser també demòcrata, la democràcia cristiana apareix com una afirmació de la legitimitat, que molts catòlics negaven, d'una opció per la democràcia i la llibertat. En el moment present, atesos els canis socials i politics produïts en la segona meitat del segle vintè, hauríem de concloure que la democràcia cristiana, ara que la democràcia és generalment admesa, s'haurà de centrar en la convicció que una inspiració cristiana no és contrària a la genuïna democràcia. Una inspiració cristiana, però, democràtica, que no traeixi mai la democràcia, que pressuposa una sèrie de valors que cal incessantment proclamar i defensar. Una democràcia cristiana que per raons o interessos de qualsevol mena pacta amb la dictadura, renega de la seva essência. Una inspiració cristiana, a més, que ha de ser pràctica, que no es quedi en les teories, sinó que lluiti coratjosament en la promoció dels drets dels pobres i dels pobles, a la llum de l'evangeli i de l'ensenyament social i politic de l'Església.

  • English

    Where is Christian democracy headed? [HILARI RAGUER] Modern democracies, having emerged from the French Revolution, from the very outset had an anti-religious, or at least anti-ecclesiastic slant. Once some Christians began to feel the need to assert that a Christian can also be a democrat, Christian democracy appeared as an assertion of legitimacy, which many Catholics rejected, an option for democracy and freedom. At this moment in time, and in view of the social and political upheavals of the second half of the Twentieth Century, we must conclude that Christian democracy, now that democracy is generally admitted, will have to focus on the conviction that a Christian inspiration is not contrary to genuine democracy. A Christian, but democratic, inspiration, that never betrays democracy, which assumes a series of values that must be proclaimed and defended incessantly. A Christian democracy which for whatever kind of reasons or interests, makes a pact with the dictatorship rejects its essence. A Christian inspiration, moreover, must be practical, it must not get bogged down with theories alone, but must fight bravely to promote the rights of the poor and the people, in the light of the gospel and the social and political teachings of the Church.