Les cultures de l'aigua a Espanya: els marcs culturals del Pla Hidrològic Nacional i l'aparició del discurs de la sostenibilitat

• Autores: J. David Tàbara Villalba, Meritxell Costejà, Fincent van Woerden
• Localización: Diàlegs: revista d'estudis polítics i socials, ISSN 1138-9850, Vol. 5, Nº. 15, 2002, págs. 33-53
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Water cultures in Spain: the cultural frameworks of the National Hydrology Plan and the appearance of the discourse of sustainability
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • English

    Water cultures in Spain. The cultural frameworks of the National Hydrology Plan and the appearance of the discourse of sustainability The recent approval of the National Hydrology Plan as an instrument for statewide water planning is a paradigmatic case of convergence and conflict between the different cultural frameworks that converge on the same environmental reality, which is of strategic importance in the sustainability of the country's development model. The availability and the management of water has been, and to a large extent continues to be, a lever for myriad nationalist, progressive, productivist or catastrophe-mongering discourses which, amongst other things, have incorporated, in very different ways, the environmental dimension. In the face of these attitudes, a new discourse, namely sustainability, emerges as a counter-posed social movement, redefining the content of the most dominant discourses. Thus, there is no single water culture, but rather many.

  • català

    Les cultures de l'aigua a Espanya. Els mares culturais del Pla Hidrològic Nacional i l'aparició del discurs de la sostenibilitat [JOAN DAVID TÀBARA, MERITXELL COSTEJÀ, FINCENT VAN WOERDEN] La recent aprovació del Plan Hidrológico Nacional, com a instrument de planificació de l'aigua a escala estatal, constitueix un cas paradigmàtic de confluência i de conflicte entre els diversos mares culturais que conflueixen sobre una mateixa realitat ambiental, la importància de la qual és estratègica per a la sostenibilitat del model de desenvolupament del país. La disponibilitat i la gestió de l'aigua ha estat, i en gran mesura ho continua essent, palanca de multitud de discursos nacionalistes, progressistes, productivistes o catastrofistes que, entre altres, han incorporat o ignorat de forma molts diferenciada la dimensió ambiental. Davant d'ells, un nou discurs, el de la sostenibilitat, emergeix en forma de moviment social contraposant-se i redefinint el contingut deis discursos més dominants. D'aquesta manera, no existeix una sola cultura de l'aigua, sine) moites.