Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Diversidad y lenguas menos difundidas en la Unión Europea: estado de la cuestión

M. Angels Arróniz i Morera de la Vall

  • español

    Tras la última ampliación de la Unión Europea y el incremento de las lenguas reconocidas como oficiales, este estudio se plantea la situación actual de las otras lenguas, las no oficiales, así como también sus perspectivas de futuro en el sí de la Unión, haciendo especial hincapié en la situación de la lengua catalana. En primer lugar, se expone el marco normativo internacional de referencia en materia de derechos lingüísticos de minorías. A continuación, se examina la regulación del régimen lingüístico general de la Unión y, seguidamente, se trata la modulación que experimenta ese régimen en el funcionamiento ordinario de las diferentes instituciones europeas, junto con los efectos de las lenguas de tratado, algunos de los cuales se amplían a las lenguas no oficiales por el Tratado mediante el que se establece la Constitución para Europa. Por lo que respecta al balance de la política lingüística de la Unión, se centra en la expresión “diversidad lingüística” (o “multilingüismo”, más recientemente), que se utiliza de forma recurrente en las actuaciones, la normativa y las resoluciones comunitarias para adoptar medidas específicas de protección y fomento de las diferentes lenguas de la Unión, pero que comporta una cierta inseguridad jurídica, en la medida que no clarifica suficientemente qué grupos lingüísticos son los destinatarios de estas medidas. Por último, se destacan un conjunto de actuaciones recientes que inciden directamente en las posibilidades de invocación en algunas de las instituciones europeas (presumiblemente con prácticamente todas en un futuro próximo), de la lengua catalana y de las demás lenguas diferentes del castellano, que tengan un estatus oficial en el Estado, y que permitan su uso oficial en diferentes ámbitos o niveles y bajo determinadas condiciones (comunicaciones escritas, intervenciones orales, traducciones y publicación de algunos textos legales). Respecto al reconocimiento de este nuevo y mejorado estatus de la lengua catalana en la Unión se apuntan, no obstante, algunas consideraciones críticas, desde el momento en que tiene carácter extrajurídico y no soluciona de forma definitiva ni totalmente satisfactoria esta cuestión.

  • català

    Després de la darrera ampliació de la Unió Europea i l’increment de les llengües reconegudes com a oficials, aquest estudi es planteja la situació actual de les altres llengües, les no oficials, així com també les seves perspectives de futur en el si de la Unió, fent especial consideració a la situació de la llengua catalana. En primer lloc, però, s’exposa el marc normatiu internacional de referència en la matèria dels drets lingüístics de les minories. A continuació, s’examina la regulació del règim lingüístic general de la Unió i, seguidament, es tracta la modulació que experimenta aquest règim en el funcionament ordinari de les diferents institucions europees, juntament amb els efectes de les llengües de tractat, alguns dels quals s’amplien a les llengües no oficials pel Tractat pel qual s’estableix la Constitució per a Europa. Pel que fa al balanç de la política lingüística de la Unió se centra en l’expressió “diversitat lingüística” (o “multilingüisme” més recentment), que s’utilitza de forma recurrent en les actuacions, la normativa i les resolucions comunitàries per adoptar mesures específiques de protecció i de foment de les diferents llengües de la Unió, però que comporta una certa inseguretat jurídica, en la mesura que no clarifica suficientment quins grups lingüístics són els destinataris d’aquestes mesures. Per finalitzar, es posen en relleu un conjunt d’actuacions recents que incideixen directament en les possibilitats d’invocació en algunes de les institucions europees (presumiblement amb gairebé totes en un futur no llunyà), de la llengua catalana i de les altres llengües diferents del castellà, que tinguin un estatus oficial a l’Estat, i que permeten el seu ús oficial en diferents àmbits o nivells i en determinades condicions (comunicacions escrites, intervencions orals i traduccions i publicació d’alguns textos legals). Respecte al reconeixement d’aquest nou i millorat estatus de la llengua catalana a la Unió es fan, però, algunes consideracions crítiques, des del moment en què té caràcter extrajurídic i no soluciona definitivament i amb total satisfacció aquesta qüestió.

  • English

    After the latest enlargement of the European Union and the increase of the number of languages recognized as being official, this paper raises the question of the current situation of the other languages, those that are not official, as well as the outlook for their future within the Union. In this regard, special attention is paid to the situation of Catalan. First, however, the international regulatory framework of reference as regards minority language rights is presented. Then, the regulation of the general European Union language regime is examined and, afterwards, the paper deals with the modulation experienced by this regime during the ordinary operation of the different European institutions, together with the effects of treaty languages, some of which, under the Treaty establishing the European Constitution, have been broadened to include non-official languages. In trying to take stock of the language policy of the Union, the paper focuses on the expression “language diversity” (or, more recently, “multilingualism”), which is used recurrently in community proceedings, regulations and resolutions to adopt specific measures of protection and promotion for the different languages of the Union. The expression, however, entails a certain degree of legal uncertainty, to the extent that it does not sufficiently clarify which language groups are the target of these measures. Finally, the paper highlights a series of recent actions that directly affect the possibility of invoking Catalan and other languages different from Spanish that have an official status within a country, in some of the European institutions (presumably, in practically all of them in the not too distant future). Such actions would allow the official use of these languages within different limits or levels and under specific conditions (written presentations, speeches and translations and publication of some legal texts). Some critical considerations are, however, brought up with regard to the recognition of this new and improved status of Catalan in the European Union, based on the fact that Catalan has an extrajudicial character and this situation is not definitively resolved in a totally satisfactory manner.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus