Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Los ordenadores del discurso enumerativos en la sentencia judicial: ¿estrategia u obstáculo?

Anna López Samaniego

  • español

    El propósito de este artículo es doble: se propone, por una parte, demostrar la relevancia de la operación textual de la enumeración en la sentencia judicial y, por otra, describir las funciones textuales que desempeñan en este género jurídico los marcadores discursivos que señalan esta operación: los ordenadores del discurso enumerativos.

    El análisis del corpus de sentencias manejado parece mostrar que:

    a) Las enumeraciones que aparecen en las sentencias judiciales son, en líneas generales, de tres tipos: (i) de bloques de la estructura global del texto; (ii) de distintos aspectos del pleito que aparecen en forma de listas y sublistas; (iii) de argumentos que respaldan una conclusión del juez. Cada una de ellas tiende a marcarse mediante un tipo distinto de ordenador enumerativo.

    b) Las funciones textuales de los ordenadores del discurso enumerativos en la sentencia judicial son: (i) fragmentar la información en bloques; (ii) establecer una cierta ordenación entre ellos; y (iii) mostrar la relación que mantienen entre sí y respecto a otros bloques informativos.

    c) Los ordenadores enumerativos constituyen una estrategia discursiva esencial para el jurista por cuanto permiten: (i) organizar y sintetizar una gran cantidad de información; (ii) desambiguar las relaciones existentes entre distintas enumeraciones; (iii) identificar los segmentos enumerados para remitirse posteriormente a ellos de forma concisa y precisa; (iv) localizar rápidamente información esencial en el texto. Todo ello, además de agilizar el proceso judicial, permite al juez motivar sus decisiones de modo convincente.

    d) El uso inadecuado de los ordenadores del discurso enumerativos que en ocasiones presenta la sentencia judicial puede llegar a invertir la eficacia de estos marcadores como estrategia discursiva, perfilándose así como una de las causas de la opacidad del lenguaje judicial.

  • català

    El propòsit d’aquest article és doble: es proposa, d’una banda, demostrar la rellevància de l’operació textual de l’enumeració en la sentència judicial i, de l’altra, descriure les funcions textuals que desenvolupen en aquest gènere jurídic els marcadors discursius que assenyalen aquesta operació: els ordenadors del discurs enumeratius. L’anàlisi del corpus de sentències que s’ha manejat sembla mostrar que: a) Les enumeracions que apareixen en les sentències judicials són, en línies generals, de tres tipus: (i) de blocs de l’estructura global del text; (ii) de diferents aspectes del plet que apareixen en forma de llistes i subllistes; (iii) d’arguments que abonen una conclusió del jutge. Cadascuna d’aquestes tendeix a ser marcada mitjançant un tipus diferent d’ordenador enumeratiu. b) Les funcions textuals dels ordenadors del discurs enumeratius en la sentència judicial són: (i) fragmentar la informació en blocs; (ii) establir una certa ordenació entre aquests blocs; i (iii) mostrar la relació que mantenen entre si i respecte a altres blocs informatius. c) Els ordenadors enumeratius constitueixen una estratègia discursiva essencial per al jurista ja que permeten: (i) organitzar i sintetitzar una gran quantitat d’informació; (ii) desfer l’ambigüitat de les relacions existents entre diferents enumeracions; (iii) identificar els segments enumerats per remetre-hi posteriorment de manera concisa i precisa; (iv) localitzar ràpidament informació essencial en el text. Tot això, a més d’agilitzar el procés judicial, permet al jutge motivar les seves decisions de manera convincent. d) L’ús inadequat dels ordenadors del discurs enumeratius que de vegades presenta la sentència judicial pot arribar a invertir l’eficàcia d’aquests marcadors com estratègia discursiva, i es perfila així com una de les causes de l’opacitat del llenguatge judicial.

  • English

    The purpose of this article is twofold: on the one hand, to demonstrate the importance of the textual operation of enumeration in a legal ruling, and, on the other, to describe the textual functions that discourse markers play in the legal genre, i.e., they act as enumerative discourse orderers. An analysis of the corpus of rulings we worked with would seem to indicate the following: a) Generally speaking, their are three types of enumerations that appear in the legal rulings: (1) blocks of the overall structure of the text; (ii) different aspects of the case that appear as lists and sublists; (iii) arguments backing up one of the judge’s conclusions. Each enumeration tends to be marked using a different type of enumerative orderer. b) The textual functions of the enumerative discourse orderers are: 1) to fragment the information into blocks; (ii) establish a certain ordering among these blocks; and (iii) show the relationship these blocks maintain among themselves and with respect to other blocks of information. c) Enumerative orderers represent an essential discourse strategy for the jurist, to the extent that they make it possible to: (i) organize and summarize a large amount of information; (ii) render unambiguous the relationships between different enumerations; (iii) identify the enumerated segments so as to be able to refer to them later concisely and precisely; and (iv) rapidly locate essential information in the text. In addition to expediting the legal process, this makes it possible for the judge to state the reasons underlying his ruling in a convincing manner. d) The inappropriate use of enumerative discourse orderers that may occasionally be found in legal rulings can actually negate the effectiveness of these markers as a discourse strategy. Such inappropriate use has emerged as one of the causes of the opacity of legal language.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus