Una aproximació als empadronaments atípics a Catalunya: còmput i distribució territorial d'un fenomen generalitzat

• Autores: Albert Sabater i Coll, Marc Ajenjo Cosp
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Nº 46, 2005, págs. 63-80
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 9 Citas
• Resumen
  • español

    El principal objetivo de este artículo es presentar una aproximación de los llamados «empadronamientos atípicos» �individuos que residen habitualmente fuera del municipio en el cual están empadronados�, a través de su cómputo y distribución territorial en veintitrés comarcas catalanas. La historia de los censos de población y de los padrones municipales de habitantes es la historia, también, de los empadronamientos atípicos. No obstante, el hecho de que la población, en general, haya adquirido un estadio de movilidad mayor en los últimos años (lo que significa una mayor movilidad geográfica), podría estar dando lugar a un incremento en el número y la difusión geográfica de este fenómeno. La existencia de irregularidades estadísticas en los datos referentes a los desplazamientos diarios entre el lugar de residencia y el lugar de trabajo permite estimar el número de personas que, muy probablemente, se encuentran regularmente ausentes de lo que se supone es su residencia habitual y presentes como población de hecho en otro municipio. Fuente estadística utilizada: Estadística de població de 1996.

  • français

    Cet article présente une étude des déclarations incorrectes du lieu residence ou encore du phénomène des «résidents absents», ces individus qui habitent d�habitude loin de la municipalité où ils sont officiellement enregistrés comme les habitants, à partir de l�estimation du nombre et de la distribution territoriale dans 23 régions Catalanes. Ces pratiques de déclaration incorrecte du lieu de résidence sont apparues dès les premiers recensements ou encore dès l�origine des registres de population locaux. Mais l�augmentation de la mobilité dans les années récentes a contribué à étendre le phénomène ainsi qu�accroître sa diffusion géographique. L�existence d�irrégularités statistiques dans les chiffres des déplacements quotidiens entre le lieu de résidence et le lieu de travail, permettent de détecter et d�évaluer le nombre de déclarations incorrectes du lieu de résidence habituelle et d�arriver à une estimation de la population de fait à partir du registre de la population. Source statistique utilisée: Estadística de població de 1996.

  • català

    El principal objectiu d�aquest article és presentar una aproximació dels anomenats «empadronaments atípics» �individus que resideixen habitualment fora del municipi en el qual estan empadronats�, a través del seu còmput i de la seva distribució territorial a vint-itres comarques catalanes. En general, es pot dir que la història dels censos de població i dels padrons municipals d�habitants és la història, també, dels empadronaments atípics. Això no obstant, el fet que la població hagi esdevingut més mòbil en els últims anys (la qual cosa significa una mobilitat geogràfica més gran), podria donar lloc a un increment del nombre i de la difusió geogràfica d�aquest fenomen. L�existència d�irregularitats estadístiques en les dades referents als desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball permet estimar el nombre de persones que, molt probablement, es troben regularment absents del que suposadament és la seva residència habitual i presents com a població de fet en un altre municipi. Font estadística utilitzada: Estadística de població de 1996.