Estudi experimental de les consonants fricatives del mallorquí i valencià

• Autores: Aina Espinosa, Daniel Recasens
• Localización: Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 28, 2006, págs. 125-150
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • English

    Electropalatographic and acoustic data show that /s/ and /?/ are fronter in Valencian than in Majorcan. Moreover, Valencian /s/ is less palatalized than Majorcan /s/ because it is articulated with less dorso-palatal contact and the tongue constriction is produced over a wider area. In any case, Valencian speakers distinguish the two fricatives, especially as regards the degree of dorso-palatal contact, and the place and length of the alveolar constriction, although this difference is clearly less pronounced than for Majorcan speakers. In Valencian (but not Majorcan), the realization of word-final /s/ after a palatal consonant, as in alls and anys, is generally half way between that of the /s/ of permís and the /?/ of guix. The fact that, in comparison with Majorcan, Valencian /s/ is less palatalized on the whole, but more palatalized (without merging with /?/) in word-final position after a palatal consonant, suggests that the final clusters of alls and anys undergo carryover co-articulation in Valencian. This possibility is supported by the fact that stop epenthesis operates more frequently in the cluster /s/ than in the sequence /?s/ in this dialect. In the light of the articulatory and acoustic data in this study, we propose an interpretation of some aspects about the historical evolution of lingual fricatives in Catalan dialects.

  • català

    Dades electropalatogràfiques i acústiques indiquen que /s/ i /?/són més anteriors en valencià que en mallorquí. A més a més, la /s/ valenciana és menys palatalitzada que la mallorquina per tal com s'articula amb menys contacte dorsopalatal i una constricció lingual més ampla en el primer dialecte. En qualsevol cas, els parlants valencians distingeixen les dues fricatives, sobretot pel que fa al grau de contacte dorsopalatal i a l'indret i a la llargada de la constricció alveolar, si bé aquesta diferència és clarament inferior a la que exhibeixen els parlants mallorquins. En valencià (però no pas en mallorquí), la realització de /s/ final de mot darrera de consonant palatal en mots com alls i anys està generalment a mig camí entre la corresponent a la /s/ de permís i a la /?/ de guix. El fet que, en relació amb el mallorquí, la /s/ valenciana sigui menys palatalitzada de forma general però més palatalitzada (sense igualarse amb /?/) en posició final de mot darrera de consonant palatal, suggereix que els grups finals de alls i anys experimenten coarticulació retardatòria en valencià. S�adiu amb aquesta possibilitat el fet que l'epèntesi d'oclusiva pugui actuar més freqüentment en el grup /s/ que en la seqüència /?s/ en aquest dialecte. A la llum de les dades articulatòries i acústiques d'aquest estudi, proposem una interpretació d'alguns aspectes relatius a l'evolució històrica de les dues fricatives linguals en català dialectal.