The socioeconomic situation of immigrants in Spain: Progress or cohort effects

• Autores: Marta Roig, Joaquín Recaño Valverde
• Localización: Papers de demografia, Nº. 276, 2005
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • La situación socioeconómica de los inmigrantes en España: ¿Efecto de progreso o de cohorte?
  • La situació socioeconòmica dels immigrants a Espanya: Efecte de progrés o de cohort?
  • La situation socio-économique des immigrés en Espagne
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El propósito de este artículo es estudiar la situación socioeconómica de los inmigrantes de diferentes cohortes de llegada y examinar la influencia de varios factores, entre ellos la duración de residencia y la región o país de origen sobre su situación en el mercado de trabajo en España. El análisis se basa en microdatos del censo español de 2001 que contiene información extensa sobre las características socioeconómicas y demográficas de los inmigrantes. Dada las limitaciones de información de datos transversales para el estudio de procesos que tienen lugar en el tiempo, como la integración, una parte del artículo se consagra a analizar los problemas metodológicos derivados de esas limitaciones. Empezamos discutiendo los pros y los contras de usar los datos de un solo censo y el alcance de nuestros resultados. Más tarde realizamos una regresión logística para medir la influencia de duración de residencia y región de origen, entre otros, en la situación del mercado de trabajo de diferentes grupos de trabajadores inmigrantes, mientras controlamos por otras características socioeconómicas y demográficas. Examinamos tres aspectos principales de la situación del mercado de trabajo: la ocupación, las características del empleo y el tipo de contrato. Los resultados preliminares sugieren que, entre otros, la duración de residencia disminuye a menudo las desigualdades de trabajar en una ocupación que requiere escasa cualificación. Sin embargo, aunque las conclusiones sobre la integración de los inmigrantes se han inferido a menudo de un solo conjunto de datos transversales, este tipo de información no puede identificar los efectos de cohorte y duración de residencia separadamente. El artículo enfatiza finalmente el papel de los factores no observados que influyen en la calidad de la ocupación de las diferentes cohortes de llegada.

  • English

    The purpose of this paper is to study the socioeconomic situation of immigrants from successive arrival cohorts and to examine the influence of a number of factors, including length of residence and region or country of origin, on their labour market situation. The analysis is based on microdata from the 2001 Spanish census, which contains extensive information on the socioeconomic and demographic characteristics of immigrants. Given the limitations of cross-section information for the study of processes that take place over time, including integration, part of the paper is devoted to analyzing methodological issues. Hence we start by discussing the pros and cons of using data from one single census and the scope of our results. We then conduct logistic regression analyses to measure the influence of length of residence and origin, among others, on the labour market situation of different groups of migrants, while controlling for other socio-economic and demographic characteristics. We examine three main aspects of the labour market situation: occupation, employment situation and type of contract. Preliminary results suggest that, among other, length of residence often decreases the odds of working in a job that requires low skills. However, even though conclusions about immigrants' integration have often been inferred from a single cross-section data set, cross-section information cannot fully identify time and cohort effects separately. The paper emphasizes the role of non-observable factors that influence cohort quality and labour supply.

  • français

    L'objectif de cet article est d'étudier la situation socio-économique des immigrés de différentes cohortes d'arrivée et d'examiner l'influence de divers facteurs, parmi lesquels le temps de résidence et la région ou le pays d'origine, sur leur situation dans le marché du travail en Espagne. L'analyse se développe à partir des microdonnées du recensement espagnol de 2001 qui contiennent une vaste information sur les caractéristiques socio-économiques et démographiques des immigrés. Étant données les limitations d'information des données transversales pour l'étude de processus qui s'inscrivent dans la durée, comme par exemple l'intégration, une partie de l'article analyse les problèmes méthodologiques dérivés de ces limitations. Nous débutons par une discussion sur les avantages et les inconvénients d'utiliser un seul recensement et la portée de nos résultats. Puis, nous réalisons une régression logistique pour mesurer l'influence du temps de résidence et de la région d'origine, entre autres, sur la situation dans le marché du travail de différents groupes de travailleurs immigrés, tandis que nous contrôlons les résultats moyennant d'autres caractéristiques socio-économiques et démographiques. Nous examinons trois aspects principaux de la situation du marché du travail : la population active occupée, les caractéristiques du travail et le type de contrat. Les résultats préliminaires suggèrent entre autre que le temps de résidence diminue souvent les inégalités de travail pour un emploi qui requière peu de qualification. Malgré cela, bien que les conclusions sur l'intégration des immigrés aient souvent été inférées à partir d'un seul ensemble de données transversales, cette information ne peut pas identifier les effets de cohorte et temps de résidence séparément. L'article met l'accent, finalement, sur le rôle des facteurs non observés qui influencent la qualité de l'emploi des différentes cohortes d'arrivée.

  • català

    L'objectiu d'aquest article es estudiar la situació socioeconòmica dels immigrants de diferents cohorts d'arribada i examinar la influència de varis factors, entre ells, el temps de residència i la regió o país d'origen sobre la seva situació en el mercat de treball a Espanya. L'anàlisi es base en microdades del cens espanyol de 2001 que contenen informació extensa sobre les característiques socioeconòmiques i demogràfiques dels immigrants. Com a conseqüència de les limitacions d'informacions de dades transversals per l'estudi de processos que tenen lloc en el temps, com ara la integració, una part de l'article analitza els problemes metodològics derivats d'aquestes limitacions. Comencem discutint els pros i els contres d'utilitzar les dades de només un cens i l'abast dels nostres resultats. Més tard realitzem una regressió logística per mesurar la influència del temps de residència i la regió d'origen, entre altres, en la situació del mercat de treball de diferents grups de treballadors immigrants, mentre controlem mitjançant altres característiques socioeconòmiques i demogràfiques. Examinem tres aspectes principals de la situació del mercat de treball: l'ocupació, les característiques del treball i el tipus de contracte. Els resultats preliminars suggereixen que, entre altres, el temps de residència disminueix sovint les desigualtats de treball en una ocupació que requereix poca qualificació. Malgrat tot, encara que les conclusions sobre la integració dels immigrants s'han inferit sovint d'un sol conjunt de dades transversals, aquesta informació no pot identificar els efectes de cohort i temps de residència separadament. L'article posa l'accent, finalment, en el paper dels factors no observats que influeixen en la qualitat de l'ocupació de les diferents cohorts d'arribada.