Este artículo reflexiona críticamente sobre la aportación que ha hecho la sociodemografía al debate sobre transnacionalismo en la migración México-Estados Unidos. En primer lugar se revisa la aportación de la sociodemografía al estudio de la dimensión temporal del fenómeno migratorio, posteriormente se estudian los diferentes enfoques teóricos que han abordado la construcción de espacios transnacionales, distinguiendo, en este apartado, entre espacios políticos, económicos y sociales transnacionales. El artículo concluye que la aportación de la sociodemografía ha sido, en muchos casos, más implícita que explícita, y se resume en una serie de conceptos, más operativos que teóricos, y amplia evidencia empírica que ilustra algunos de los aspectos que más se han resaltado como características de transnacionalismo, como por ejemplo, la alta movilidad o el intercambio de bienes y dinero entre México y Estados Unidos.
This article critically reflects on the contribution that social demography has made to the debate on transnationalism in migration from Mexico to the United States. In the first place the contribution from social demography to the study of the temporality of migration is reviewed, followed by the study of the different theoretical approaches that have embarked on the construction of transnational spaces, distinguishing, in this section, between political, economic and social spaces. The article concludes that the contribution of social demography has been, in many cases, more implicit than explicit. Its use comes rather from a series of concepts, more operative than theoretical, and ample empirical evidence that illustrates some of the aspects that stand out, such as certain characteristics of transnationalism, like the high mobility or the interchange of goods and money between Mexico and the United States.
On présente ici une réflexion critique sur les apports des travaux de démographie sociale au débat sur le supranationalisme dans les courants migratoires du Mexique vers les États-Unis. En premier lieu on révise l'apport de la démographie sociale à l'étude de la dimension temporelle du phénomène migratoire, et ensuite on étudie les différentes approches théoriques qui ont abordé la construction d'espaces transnationaux, en distinguant entre les espaces politiques, économiques et sociaux. En conclusion on indique que l'apport de la démographie sociale a été dans la plupart de cas plutôt implicite qu'explicite, et peut être résumé en une série de concepts plus opératoires que théoriques, et utilise une large base de données empiriques qui illustrent certains des aspects les plus remarquables des caractéristiques du supranationalisme, comme par exemple la forte mobilité ou encore les échanges de biens et monétaires entre le Mexique et les États-Unis.
Es reflexiona críticament sobre l'aportació que ha fet la sociodemografia al debat sobre transnacionalisme en la migració Mèxic-Estats Units. En primer lloc, es revisa l'aportació de la sociodemografia a l'estudi de la dimensió temporal del fenomen migratori, per posteriorment estudiar les diferents perspectives teòriques que han analitzat la construcció d'espais transnacionals, diferenciant, en aquest apartat, entre espais polítics econòmics i socials transnacionals. Es conclou que l'aportació de la sociodemografia ha estat, en molts casos, més implícita que explícita i es resumeix en una sèrie de conceptes, més operatius que teòrics i una gran evidència empírica que il·lustra alguns dels aspectes que més s'han ressaltat com a característiques de transnacionalisme, com per exemple, l'alta mobilitat o l'intercanvi de béns i diners entre Mèxic i Estats Units.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados