La función de la pasivación en la resistencia a la corrosión de metales y aleaciones

• Autores: Digby D. Macdonald
• Localización: Afinidad: Revista de química teórica y aplicada, ISSN 0001-9704, Vol. 62, Nº. 519, 2005, págs. 498-504
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The Role of Passivity in the Corrosion Resistance of Metals and Alloys
  • La funció de la passivació en la resistència a la corrosió de metalls i aliatges
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Se reseñan algunas de las propiedades físico-electroquímicas de las películas de óxido pasivo que se forman sobre la superficie de metales y aleaciones reactivos, y que protegen a los metales subyacentes de la reacción con ambientes corrosivos, dentro del contexto del Modelo de Defecto Puntual (PDM) y del Modelo de Potencial Mixto (MPM). Estos modelos rinden expresiones (PDM) o algoritmos numéricos rápidamente convergentes (MPM) para la corriente del estado estacionario y el grosor de la película, que se pueden usar para predecir de manera determinista la acumulación de los daños de corrosión general de las superficies de los metales, siempre que la evolución hacia el estado futuro sea continua y se pueda especificar. El cálculo del daño se ilustra por estimación de la pérdida de grosor de la pared de contenedores de Aleación-22 que contienen residuos nucleares de alta actividad en un depósito geológico ¿seco¿ (por encima del nivel de las aguas freáticas). Los modelos predicen que los contenedores perderán unos 1,6 mm de grosor de pared, comparado con un grosor diseñado de 2 cm, durante su vida diseñada de 10.000 años. Finalmente, se realiza una breve discusión sobre las condiciones que se han de dar para que un metal reactivo se transforme en pasivo, ya que es la retención del carácter pasivo lo que hace posible emplear metales reactivos en nuestra civilización basada en los metales.

  • English

    This article reviews some of the physico-electrochemical properties of passive oxide films that form on the surface of reactive metals and alloys, protecting the underlying metals from reaction with corrosive environments, within the context of the Point Defect Model (PDM) and the Mixed Potential Model (MPM). These models yield rapidly convergent expressions (PDM) or numerical algorithms (MPM) for steady-state current and film thickness, which can be used to deterministically predict the accumulation of general corrosion damage on metal surfaces, provided that the evolution to the future state is continuous and can be specified. The damage calculation is illustrated by estimating the wall thickness loss of Alloy-22 containers holding high-level radioactive waste in a "dry" geological repository (above the groundwater level). Models predict that the containers will lose approximately 1.6 mm of wall thickness, compared to a designed thickness of 2 cm, over their designed lifespan of 10,000 years. Finally, a brief discussion is made regarding the conditions necessary for a reactive metal to become passive, since it is the retention of passive character that makes it possible to use reactive metals in our metal-based civilization.

  • català

    Es ressenyen algunes de les propietats físic-electroquímiques de les pel·lícules d'òxid passiu que es formen sobre la superfície de metalls i aliatges reactius, i que protegeixen els metalls subjacents de la reacció amb ambients corrosius, dins del context del Model de Defecte Puntual (PDM) i del Model de Potencial Mixt (MPM). Aquests models rendeixen expressions (PDM) o algorismes numèrics ràpidament convergents (MPM) per al corrent de l'estat estacionari i el gruix de la pel·lícula, que es poden usar per a predir de manera determinista l'acumulació dels danys de corrosió general de les superfícies dels metalls, sempre que l'evolució cap a l'estat futur sigui contínua i es pugui especificar. El càlcul del mal s'il·lustra per estimació de la pèrdua de gruix de la paret de contenidors d'Aliatge-22 que contenen residus nuclears d'alta activitat en un dipòsit geològic sec (per sobre del nivell de les aigües freàtiques). Els models prediuen que els contenidors perdran uns 1,6 mm de gruix de paret, comparat amb un gruix dissenyat de 2 cm, durant la seva vida dissenyada de 10.000 anys. Finalment, es realitza una breu discussió sobre les condicions que s'han de donar perquè un metall reactiu es transformi en passiu, ja que és la retenció del caràcter passiu el que fa possible emprar metalls reactius en la nostra civilització basada en els metalls.