Resumen de La dona en la indústria eivissenca
- English
The role of the Pitiusian women in the industry has been always very limited. Specially because we are talking about rural islands, where, firstly, the presence of the industry is very low, and secondly, women social and formative bad conditions, who are mainly advocated to hometasks and working in agrarian activities. Not with standing, at Ibiza’s village —which is the only important urban centre and where all commercial activities are concentrated— some examples of industries, related to the textile and alimentary sectors, can be found, mainly occupied by female workers. This is the case of the socks factory called Can Ventosa, which is the most important industrial place owing to number of workers contracted continuously. Other activities, still mainly developed by feminine workers, present very diverse characteristics, due to being mainly temporal —such as the apricotcaning— or because they are based on salary on piecework. The former is the case of seamstresses and needlewomen who work by request —such as the dressmaking workshop called Can Llambies—. These activity has grown intensely their work with the spreading of the well known Adlib Fashion.
- català
El paper que ha pogut tenir la dona pitiüsa en la indústria ha estat sempre molt limitat. Especialment perquè parlam d’unes illes eminentment rurals, on, d’una banda, tenim una presència molt minsa de la indústria com a tal i, de l’altra, les mateixes condicions socials i educatives de la dona, dedicada a les tasques familiars i a les feines del camp. Això no obstant, a la vila d’Eivissa —com a únic centre urbà d’importància i al voltant del qual es concentren les activitats comercials— hi trobam alguns exemples d’indústries, relacionades amb el món tèxtil o alimentari, ocupades eminentment per mà d’obra femenina. Aquest és el cas de la fàbrica de calcetins de Can Ventosa, l’activitat fabril més important tant per les seues característiques com pel nombre de treballadors que té contractades de manera continuada. Altres activitats, encara que realitzades exclusivament per mà d’obra femenina, presenten característiques molt diferents, o bé perquè són feines temporals —la conserva d’albercoc— o bé perquè es basen en la feina a comissió. En aquest darrer cas trobam, en un principi, les brodadores i cosidores que treballen per encàrrec —n’és un exemple el taller de confecció de Can Llambies— i que cap als anys seixanta adquireix un gran volum de feina amb el naixement del que s’anomena Moda Adlib.
