Resumen de Neurociència i consciència

Ramon M. Nogúes

• español

  La conciencia de ser conscientes es muy antigua. En esta conciencia se basa la justa convicción humana de ser singulares. La ciencia, que, como actividad sistemática y generalizada, es moderna, se ha interesado lógicamente por la conciencia, y no ha podido hacerlo de forma significativa hasta que la neurología ha alcanzado un cierto nivel de desarrollo. Vivimos, pues, unos decenios en los que comienza a ser posible conectar mínimamente la ciencia, la neurobiologia y la conciencia. A continuación, desarrollo un análisis panorámico de estas conexiones interesantes y prometedoras.

• English

  Consciousrless of being conscious is very old. The fair human conviction of being singular is based on this consciousness. Science, which as a systematic and generalised activity is modern, has been logically interested in consciousness, although it has not been able to do it significantly until neurology has developed further. We are therefore living in some decades when it begins to be possible to connect minimally science, neurobiology and consciousness. In this article, I draw a panoramic view of these interesting and promising connections.

• français

  La conscience d'être conscients est très ancienne. C'est dans cette conscience que se base la juste conviction humaine d'être singuliers. La science qui, comme activité systtimatique et généralisé est moderne, s'est intéressée logiquement à la conscience et elle n'a pas pu le faire significativement jusqu'i ce que la neurologie a été un peu plus développée. Nous vivons, donc, des décennies dans lesquelles on peut déjà connecter minimement la science, la neurobiologie et la conscience. À la suite, j'expose une citation panoramique de ces connexions à la fois intéressantes et promettrices.

• català

  La consciència de ser conscients és molt antiga. En aquesta consciència es basa la justa convicció humana de ser singulars. La ciència que, com a activitat sistemàtica i generalitzada és moderna, s’ha interessat lògicament per la consciència, i no ho ha pogut fer significativament fins que la neurologia ha estat una mica desenvolupada. Vivim, doncs, uns decennis ens els quals comença a ser possible connectar mínimament la ciència, la neurobiologia i la consciència. A continuació, faig una cita panoràmica d’aquestes connexions interessants i prometedores.