Al voltant del dolor psíquic

• Autores: Pere Segura Ferrer
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Nº 3, 1998, págs. 11-22
• Idioma: español
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Si el sufrimiento se presenta corno consubstancial a nuestra naturaleza, la cuestion no es ya la lucha titánica por un bienestar imposible, sino la sabiduría primero del contener, para poder entonces elaborar i crear contando con el padecer. Hacer alma -psique- es recuperar alquimia, iniciación, recogimiento. Paciente y terapeuta recuperan el símbolo del sanador herido. La comprensión de la herida trágica primigenia puede conducirnos a redefinir y profundizar en el sentido de toda acción terapéutica o educadora que acompañe el devenir humano.

  • català

    Si el sofriment es presenta com gairebé consubstancial a la nostra naturalesa, la questió ja no és la lluita titànica per un benestar impossible, sinó la saviesa primer del contenir, per poder llavors elaborar i crear comptant amb el patir. Fer ànima –psique- és recuperar alquimia, iniciació i capteniment. Pacient i terapeuta recuperen el símbol del guaridor ferit. La comprensió de la ferida tràgica primigènia pot po rtarnos a redefinir i profunditzar en el sentit de tota acció terapèutica o educadora que acompanyi el devenir humà.

  • English

    If suffering is presented as almost consubstantial to our nature, the question is no longer the titanic fight for an impossible welfare, but the wisdom to first hold, so as to then be able to elaborate and create with suffering in mind. To make soul _psyche_ is to recover alcherny, initiation and seclusion. Patient and therapist recover the symbol of the wounded healer. The comprehension of the original tragic wound may lead us to define again and go deeply into the sense of each therapeutic or educational action that accompanies human evolution.

  • français

    Si la souffrance se présente comme pratiquement consubstantielle à notre nature , la question n'est plus la lutte titanesque pour un bien-étre impossible, mais la sagesse de d'abord contenir, pour pouvoir ensuite élaborer et créer en comptant sur la souffrance. Faire âme - psyché- c'est récupérer une alchimie, une initiation, un comportement. Patient et thérapeute récupèrent le symbole du guérisseur blessé. La compréhension de la blessure tragique originaire peut nous amener à redéfinir et à approfondir sur le sens de toute action thérapeutique ou éducatrice qui accompagne le devenir humain.