Resumen de Aislamiento geográfico y aislamiento ecológico en las comunidades de gasterópodos de duna: el ejemplo de Cerdeña

C. F. Sacchi

• español

  Se analizan los mecanismos de aislamiento y los patrones de flujo faunístico y genético, en comunidades de caracoles terrestres de paises circum-Mediterráneos, para hábitats continentales e insulares.

  Comparadas con hábitats calcáreos, las dunas litorales no pueden ser consideradas como sistemas cerrados en los que sería esperable encontrar elementos paleoendémicos o especies particularmente significativas para el biogeógrafo. Sin embargo en Cerdeña, debido principalmente a la presencia de materiales silíceos que no permiten penetraciones hacia el interior ni intercambios faunísticos en comunidades dependientes de suelos haloides, se pueden reconocer algunos ejemplos de islas ecológicas "oceánicas" y "continentales". En estas últimas, las especies xerófilas de hábitats no litorales, procedentes de los montes circundantes, pueden reemplazar a las comunidades dunares típicas. Las islas "oceánicas", igualmente sometidas a condiciones de aislamiento fuerte y prolongado, pueden ser colonizadas por especies extrañas a la fauna sarda. Ambos casos representan modelos de explotación local, por inmigrantes fortuitos, de unos recursos disponibles, que no pueden ser utilizados por un tipo de fauna más especializada.

• català

  S'analitzen els mecanismes d'ailIament i els patrons de flux faunístic i genetic, a comunitats de caragols terrestres i aquàtics de països circum-Mediterranis, tant per a habitats continentals com insulars.

  Comparades amb hàbitats calcaris, les dunes litorals no poden ésser considerad es com a sistemes tancats en els que seria esperable trobar elements paleoendemics o especies particularment significatives per als biogeografs. Pero a Sardenya, degut fonamentalment a la presencia de materials silícics, que no permeten penetracions vers l'interior ni intercanvis faunístics a les comunitats lIigades a sois salins, és possible reconeixer alguns exemples d'illes ecologiques "oceilniques" o "continentals". En aquestes darreres, als sistemes arenosos litoral s sotmesos a un aillament important, les especies xeròfiles d'hàbitats no litorals, provinents de les muntanyes envoltants, poden substituir les comunitats dunars característiques. Les illes "oceàniques" suposen la colonització d'aquests mateixos sistemes, en condicions d'ai1lament fort i prolongat, per especies estranyes a la fauna sarda. Ambdós casos representen models d'explotació local, per immigrants fortuits, d'uns recursos abundants, que no poden ésser emprats per un tipus de fauna més especialitzada.

• English

  Barriers of faunistic and genetic flow patterns between typical land snails communities in circum-Mediterranean countries are shortly outlined, both for insular and continental habitats.

  As compared with ca1careous rocks or other lime-rich habitats, the littoral dunes cannot be considered as "c1osed" habitats, where we may expect to find palaeoendemic elements or particularly significant species for the biogeographer and the landscape historian. However in Sardinia, due to a mainly siliceous hinterland that does not allow inland penetrations and faunistic exchanges for communities tied to haloid soils, a few examples of "oceanic" and "continental" ecological islands can be recognized. In the latter, local drought-adapted species of non-littoral habitats, coming from the surrounding hills, can replace the dune communities in strongly isolated sandshore systems. The former, al so in conditions of marked and long-Iasting isolation, can be settled even by alien species not really belonging to Sardinian fauna. Both cases represent models of local explotation, through fortuitous immigrant, of the spare resources that more specialized fauna is so unab1e to reach.