És ben conegut que l'alumini és potencialment neurotòxic. En els darrers anys s'ha plantejat si l'exposició dietètica i mediambiental a l'alumini podia causar toxicitat en el desenvolupament dels mamífers. Mentre que està ben establert que l'alumini pot ser un tòxic per al desenvolupament quan s'administra parenteralment, fins fa poc no hi havia gaire inquietud per les conseqüències embrio/fetals derivades de la ingesta d'alumini, ja que la seva biodisponibilitat era considerada baixa. Aquest article resumeix els resultats obtinguts en investigacions recents sobre la toxicitat embrio/fetal de l'alumini, la potencial toxicologia reproductiva d'aquest element, així com els efectes sobre el neurodesenvolupament i el comportament derivats de l'exposició a l'alumini durant la gestació. Finalment, també es revisen les teràpies potencials per protegir-se de la toxicitat causada per l'alumini en el desenvolupament.
t is well known that aluminium is potentially neurotoxic. Moreover, there has been concern in recent years that dietary and environmental exposure to aluminium might cause developmental toxicity in mammals. While it is well established that aluminium may be a developmental toxic when administered parenterally, until recently there was little concern about embryo/fetal consequences of aluminium ingestion because bioavailability was considered low. This paper summarizes the results of recent investigations on the embryo/ fetal toxicity of aluminium, the potential reproductive toxicology of aluminium, and the neurodevelopmental and behavioural effects deriving from aluminium exposure during pregnancy. Potential therapies to protect against aluminium-induced developmental toxicity are also reviewed.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados