Les Llicències laborals per a mares i pares amb fills menors de tres anys: una comparació dels sistemes vigents a Dinamarca, Finlàndia i Espanya

• Autores: Anna Escobedo Caparrós
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 12, 2000, págs. 187-213
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Licencias laborales, flexibilidad en el trabajo y servicios de atención infantil son tres elementos importantes para conciliar el trabajo remunerado y la vida familiar en la etapa de crianza de los hijos pequeños. Este artículo versa sobre los sistemas de licencias parentales en tres países de la Unión Europea: Dinamarca, Finlandia y España. En una primera parte se definen las diferentes categorías de licencias parentales y se presenta una síntesis de las regulaciones vigentes y de datos disponibles sobre el uso de las licencias en estos tres países. Mientras que prácticamente todas las familias disfrutan de licencias parentales remuneradas durante veintiocho semanas en Dinamarca y cuarenta y cuatro semanas en Finlandia, en España aproximadamente un 32 % de las familias disfrutan de dieciséis semanas remuneradas en 1995. En la segunda parte se analiza la interrelación entre las licencias parentales y los servicios de atención infantil. Este análisis se contextualiza con datos de la Encuesta Europea de Población Activa, con datos de provisión pública de servicios de atención infantil y con datos de fertilidad. Las licencias parentales son una medida mixta de política familiar y laboral. Ilustran las diferentes lógicas prevalentes en ambos ámbitos de elaboración política, y hasta qué punto elementos clave de política familiar están integrados en políticas más generales. Su estudio contribuye a un mejor conocimiento sobre cómo las familias, el mercado de trabajo y el Estado se interrelacionan en los diferentes países.

  • català

    Llicències laborals, flexibilitat en el treball i serveis d'atenció infantil són tres elements importants a l'hora de conciliar el treball remunerat i la vida familiar en l'etapa de criança dels fills petits. Aquest article versa sobre els sistemes de llicències parentals a tres països de la Unió Europea: Dinamarca, Finlàndia i Espanya. En una primera part es defineixen les diverses categories de llicències parentals i es presenta una síntesi de les regulacions vigents i de les dades disponibles sobre l'ús de les llicències en aquests tres països. Mentre que pràcticament totes les famílies gaudeixen de llicències parentals remunerades durant vint-i-vuit setmanes a Dinamarca i quarantaquatre setmanes a Finlàndia, a Espanya aproximadament un 32 % de les famílies en gaudeixen de setze setmanes el 1995. A la segona part s'analitza la interrelació entre les llicències parentals i els serveis d'atenció infantil. Aquesta anàlisi es contextualitza amb dades de l'Enquesta Europea de Població Activa, amb dades de provisió pública de serveis d'atenció infantil i amb dades de fertilitat. Les llicències parentals són una mesura mixta de política familiar i laboral. Il·lustren les diverses lògiques prevalents en ambdós àmbits d'elaboració política, i fins a quin punt elements clau de política familiar estan integrats en polítiques més generals. El seu estudi contribueix a un millor coneixement de com les famílies, el mercat de treball i l'Estat s'interrelacionen en els diversos països.