Resumen de La recepció de les literatures ibèriques a Estònia, Letònia i Lituània i les traduccions de les literatures del Bàltic oriental a l'Estat espanyol
La identitat nacional i cultural dels pobles estonià, letó i lituà contemporanis, dependents durant segles d'altres poders, no es va començar a definir fins a mitjan segle XIX. Aquesta circumstància històrica ha fet que els contactes entre les actuals repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània i la península Ibèrica siguin relativament recents, i no comencessin a desenvolupar-se fins a les primeres dècades del segle XX, quan tots tres Estats accediren a la independència després de la Primera Guerra Mundial. El coneixement de les literatures ibèriques a les tres repúbliques del Bàltic oriental va anar lligat a l'obertura a Occident d'aquests pobles, que se separaven de l'Imperi rus. Tanmateix, l'interès dels estonians, els letons i els lituans per les literatures castellana, catalana, gallega i basca supera amb escreix el que hi ha hagut entre nosaltres per les seves manifestacions literàries, com ho demostren les dades que s'aporten en aquest treball.
