La Recepció dels clàssics medievasls catalans al segle XVIII

• Mireia Campabadal i Bertran ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 15, 2004, págs. 31-57
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La historiografia literària catalana ha centrat preferentment el seu interès en l'estudi de la recepció dels clàssics medievals catalans a partir del segle XIX. Ben poca cosa, en canvi, ha estat dita sobre aquesta qüestió de períodes anteriors, en especial els segles XVII i XVIII. L'article pretén pal·liar aquesta mancança. Partint de la base que els intel·lectuals catalans del segle XVIII coneixien (de manera directa o, de vegades, indirecta) les obres més rellevants, s'hi esbossa una panoràmica de les principals vies d'aproximació al fenomen literari català medieval: des de l'apologia de la llengua, passant per l'anàlisi filològica (és a dir, amb voluntat lexicogràfica, gramatical o ortogràfica) i per la revaloració del passat literari propi (amb les bibliografies i les reedicions com a màxims exponents), fins a la motivació religiosa (centrada en sant Vicent Ferrer o Ramon Llull) o l'interès historiogràfic (suscitat, sobretot, per les quatre grans cròniques). Clou el treball un extens repertori de fonts de l'època.

  • English

    Catalan literary historiography has centred its interest preferably on the study of the reception of the medieval Catalan classics starting from the 19th century. On the other hand, little has been said regarding previous periods, especially as for the 17th and 18th centuries. This article seeks to palliate this lack. Starting from the assumption that 18th-century Catalan intellectuals knew (directly or, sometimes, indirectly) the most outstanding works, an outline of the main ways to approach the medieval Catalan literary phenomenon is sketched out: from the eulogy to the language, through the philological analysis (that is to say, with a lexicographical, grammatical or ortographic intention) and the new evaluation of our own literary past (with the biobibliographies and the reprints as supreme exponents), to the religious motivation (centred on St. Vicent Ferrer or Ramon Llull) or the historiographical interest (arousen, mainly, out of the four great chronicles). An extensive catalogue of sources of the time closes this article.