El euskera en los medios de comunicación social: una aproximación

• Autores: Iñaki Lasagabaster Herrarte, Iñigo Lazkano Brotóns
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 42, 2004, págs. 117-171
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Euskara in the social media: an approximation
  • L'euskera als mitjans de comunicació social: una aproximació
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El derecho a la libertad de expresión e información, además de ser un derecho humano fundamental, se asocia con principios y derechos tan importantes como el democrático o con el derecho de asociación. También la lengua tiene un significado especial en este derecho. De acuerdo con la regulación existente del régimen lingüístico, el significado de la lengua en relación con los derechos fundamentales es diferente.

    La libertad de expresión está protegida con independencia de la lengua en la que se ejerza. La prestación de los servicios públicos de televisión y radio no puede cumplir esta exigencia. Su prestación en todos los idiomas existentes es imposible. Tampoco es necesario prestar el servicio en las mismas condiciones en las lenguas oficiales existentes. El hecho de ser una lengua minorizada exigirá una mayor atención a la misma, de forma que el servicio público garantice la equiparación en el uso de esas lenguas.

    El respeto al pluralismo lingüístico es una exigencia constitucional que, en principio, afecta a la actuación de los medios de comunicación social de titularidad pública. Dicha exigencia, con posterioridad, se ha extendido legislativamente a otros medios informativos audiovisuales, incluso de carácter privado. Es el caso de las televisiones por ondas de ámbito estatal, de las locales, de las difundidas vía satélite o de la digital terrestre. No ha ocurrido lo mismo en el caso de las emisoras privadas de radio. Las radios privadas no estarían sometidas jurídicamente a este principio lingüístico de programación, salvo en el caso de concesiones cuya atribución correspondiera a la comunidad autónoma (fundamentalmente, las de frecuencia modulada), supuesto en el cual la propia comunidad puede establecer exigencias lingüísticas como requisito necesario para el otorgamiento de la concesión o, al menos, como mérito a valorar en la selección.

    De todas maneras, la aplicación de este principio de respeto al pluralismo lingüístico en los diferentes medios de comunicación no deja de plantear importantes problemas jurídicos, tanto en lo que se refiere al modo o grado de intensidad con que tal principio debe ser cumplido (¿en el conjunto de las emisiones?, ¿en cada cadena?, ¿en cada programación diferenciada?, ¿sólo en las emisiones que no superen el ámbito territorial de la comunidad autónoma?), como en lo relativo a los mecanismos procedimentales de control y responsabilidad por el incumplimiento del principio (¿qué decisiones de programación son impugnables?, ¿configura este principio un derecho de aplicación inmediata y, si así fuera, en favor de quién?, ¿es aplicable la vía administrativa sancionadora sobre los medios —también los públicos— que incumplan el principio?). Todas estas cuestiones, y algunas añadidas sobre los medios difundidos por cable o la prensa escrita, son abordadas en el presente trabajo.

  • català

    El dret a la llibertat d¿expressió i informació, a més de ser un dret humà fonamental, s¿associa amb principis i drets tan importants com el democràtic o el dret d¿associació. La llengua també té un significat especial en aquest dret.

    D¿acord amb la regulació existent del règim lingüístic, el significat de la llengua en relació amb els drets fonamentals és diferent.

    La llibertat d¿expressió està protegida amb independència de la llengua en què s¿exerceixi. La prestació dels ser- veis públics de televisió i ràdio no pot complir aquesta exigència. La seva prestació en tots els idiomes existents és impossible. Tampoc és necessari prestar el servei en les mateixes condicions en les llengües oficials existents.

    El fet de ser una llengua minoritzada exigeix que se li presti més atenció, de manera que el servei públic garanteixi l¿equiparació en l¿ús d¿aquestes llengües.

    El respecte al pluralisme lingüístic és una exigència constitucional que, en principi, afecta l¿actuació dels mitjans de comunicació social de titularitat pública. Aquesta exigència, posteriorment, s¿ha estès legislativament a d¿al- tres mitjans informatius audiovisuals, fins i tot de caràcter privat. És el cas de les televisions per ones d¿àmbit estatal, de les locals, de les difoses via satèl.lit o de la digital terrestre. No s¿ha esdevingut el mateix en el cas de les emissores privades de ràdio. Les ràdios privades no estan sotmeses jurídicament en aquest principi lingüístic de programació, tret del cas de concessions l¿atribució de les quals correspongui a la comunitat autònoma (fonamentalment, les de freqüència modulada), supòsit en el qual la mateixa comunitat pot establir exigències lingüístiques com a requisit necessari per a l¿atorgament de la concessió o, almenys, com a mèrit que es valora en la selecció.

    De tota manera, l¿aplicació d¿aquest principi de respecte al pluralisme lingüístic en els diferents mitjans de comunicació no deixa de plantejar importants problemes jurídics, tant pel que fa a la manera o el grau d¿intensitat amb què aquest principi ha de ser complert (en totes les emissions?; en cada cadena?; en cada programació diferenciada?;

    només en les emissions que no superin l¿àmbit territorial de la comunitat autònoma?), com pel que fa als mecanismes procedimentals de control i responsabilitat per l¿incompliment del principi (quines decisions de programació són impugnables?; aquest principi configura un dret aplicable de forma immediata i, si fos així, a favor de qui?;

    és aplicable la via administrativa sancionadora sobre els mitjans ¿també els públics¿ que incompleixin el principi?).

    Totes aquestes qüestions, i algunes d¿afegides sobre els mitjans difosos per cable o la premsa escrita, són abordades en aquest article.

  • English

    The right to freedom of expression and information, in addition to being a fundamental human right, is associated with the right of association or with principles and rights as important as democracy. As part of the right to freedom of expression and information, language also has a special meaning. Freedom of expression is protected independently of the language used. The provision of public television and radio services cannot meet this demand. Providing this service in all existing languages is impossible. Nor is it necessary to offer this service under the same conditions in the official languages. A minority language requires greater attention, and consequently, public services have to guarantee equivalence in their use of those languages. The respect for language pluralism is a constitutional requirement that, in principle, affects the behaviour of publicly owned social communication media. This requirement has later been extended by legislation to include other audiovisual information media, including some from the private sector. This is what has happened with state wide wave television, with local television stations, with satellite broadcast television, or with land-based digital television. This is not been the case with private radio stations. Private radio stations would not be legally bound by this language-oriented programming principle, except in the case of licenses whose issuance might be the responsibility of a local autonomous government (basically, FM radio stations). In this case, the autonomous community may establish language criteria as a prerequisite for the issuance of the license or, at least, as a merit to be highly valued in the license-granting process. The enforcement of this principle of respect for language pluralism in the media nonetheless raises important legal difficulties, both as regards the way or degree of intensity with which the principle shall be adhered to (On all broadcasts?, On every station? On each and every programming series? Only on broadcasts whose range does not extend beyond the limits of the autonomous community?) and with regard to the control procedures and the responsibility for non-compliance with the principle (Which programming decisions can be challenged? Does this principle constitute an immediately enforceable right, and if so, on behalf of whom? Are administrative sanction proceedings against the private and public media that fail to comply with this principle admissible?) All of these questions, as well as some additional issues having to do with cable broadcast media or the press, are addressed in this paper.