Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Estrategias argumentativas de los textos administrativos

  • Autores: Heraclia Castellón Alcalá
  • Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 42, 2004, págs. 65-89
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Argumentative strategies in administrative texts
    • Estratègies argumentatives dels textos administratius
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El interés por el análisis de los procedimientos argumentativos ha venido marcando una línea creciente de atención en los estudios sobre el discurso y sus variedades. Por otra parte, los textos administrativos corresponden sin duda a un género discursivo diferenciado, con propiedades específicas. Tiene, pues, sentido tratar de reconocer en los mensajes administrativos los procedimientos que operan para buscar la aceptación del receptor a lo que el texto —fundamentalmente normativo, de carácter directivo— plantea. El concepto clave de partida es entender que se acude a la argumentación siempre que se busca convencer de algo a alguien.

      El bagaje conceptual con el que se aborda el estudio lo proporciona la nutrida serie de trabajos sobre retórica y argumentación de que se dispone, desde los años ochenta básicamente, en el panorama europeo de la lingüística y los estudios sobre el discurso: Perelman, Van Dijk, Caron, así como notables aportaciones de investigadores españoles como Calsamiglia y Tusón, Albaladejo, Fuentes Rodríguez. Otro aporte esencial se debe a los trabajos de los autores que se han ocupado de las formas de la comunicación en los lenguajes del poder, sea desde la filología —Duarte, Calvo Ramos— o sea desde la propia visión de juristas —González Navarro, Sainz Moreno—, entre otros estudios de análoga relevancia.

      Se pueden reconocer en los textos administrativos piezas estructurales de clara finalidad argumentativa, que además se presentan como tales: la motivación de las resoluciones administrativas y, más en concreto dentro de ésta, los fundamentos de derecho; y el preámbulo o exposición de motivos de las órdenes y resoluciones administrativas de carácter genérico.

      Junto a esos componentes estructurales, nos es posible identificar elementos lingüísticos con los que va asociada la orientación argumentativa del mensaje en estas variedades textuales. Se trata sobre todo de ciertos tipos de conectores, de algunas construcciones sintácticas —las cláusulas absolutas— y de las marcas de modalización de los enunciados.

      Esta búsqueda de los aspectos vinculados a la argumentación en estas formas textuales se encuadra en el reconocimiento de que en realidad el origen de la retórica en la Grecia clásica se dio en un tipo de discursos —los géneros deliberativo y judicial de la retórica tradicional— en los que entroncan sus raíces los mensajes administrativos de nuestro tiempo.

    • English

      The interest in the analysis of argumentative procedures has increasingly been the focus of studies on discourse and the varieties of discourse. On the other hand, administrative texts undoubtedly correspond to a differentiated genre of discourse, with properties of its own. It makes sense, then, to try to see the procedures that operate in administrative messages to get the recipient to accept their mainly rule-oriented, direction-based content. The key initial concept is to understand that one resorts to argumentation whenever one wishes to convince someone of something. The conceptual baggage underlying the study is provided by the long list of studies on rhetoric and argumentation that have basically been available since the eighties in the European panorama of linguistics and discourse studies. Some of the chief European contributors have been Perelman, Van Dijk, and Caron, while notable Spanish contributions have come from researchers such as Calsamiglia and Tusón, Albaladejo, and Fuentes Rodríguez. Another essential contribution has been made by authors studying the forms of communication in the languages of power, whether it be from philology (Duarte, Calvo Ramos) or from the vision of jurists themselves (González Navarro, Sainz Moreno), to cite but a few of the important contributions. Structural elements with a clear argumentative objective may be recognized in administrative texts, and, moreover, they are even identified as such: the reasoning for administrative regulations, and more specifically, as part of the reasoning, the legal grounds and the preamble or preliminary recitals for the administrative orders and resolutions of a generic nature. Along with these structural components, we can identify linguistic elements that are associated with the argumentative orientation of the message in these textual variants. The most frequent such elements are certain types of connectors, some syntactical constructions (absolute clauses), and modalization markings in the statements. This search for the aspects linked to argumentation in these text forms is based on the recognition of the fact that in reality, the origin of rhetoric in classical Greece lay in a certain type of discourse (the deliberative and judicial genres of traditional rhetoric). It is in these genres of discourse where one can find the roots of the administrative messages of our time.

    • català

      L¿interès per l¿anàlisi dels procediments argumentatius ha anat marcant una línia creixent d¿atenció en els estudis sobre el discurs i les seves varietats. D¿altra banda, els textos administratius corresponen sens dubte a un gènere discursiu diferenciat, amb propietats específiques. Té sentit, per tant, tractar de reconèixer en els missatges administratius els procediments que hi operen per buscar l¿acceptació del receptor a allò que el text ¿fonamentalment normatiu, de caràcter directiu¿ planteja. El concepte clau de partida és entendre que s¿utilitza l¿argumentació sempre que es busca convèncer algú d¿alguna cosa.

      El bagatge conceptual amb el qual s¿aborda l¿estudi el proporciona la nodrida sèrie de treballs sobre retòrica i argumentació de què es disposa, des dels anys vuitanta bàsicament, en el panorama europeu de la lingüística i dels estudis sobre el discurs: Perelman, Van Dijk, Caron, així com notables aportacions d¿investigadors espanyols com ara Calsamiglia i Tusón, Albaladejo, Fuentes Rodríguez. Una altra aportació essencial és deguda als treballs dels autors que s¿han ocupat de les formes de la comunicació en els llenguatges del poder, bé des de la filologia ¿Duarte, Calvo Ramos¿ bé des de la pròpia visió de juristes ¿González Navarro, Sainz Moreno¿, entre altres estudis de rellevància anàloga.

      En els textos administratius es poden reconèixer peces estructurals de clara finalitat argumentativa, que, a més, es presenten d¿aquesta manera: la motivació de les resolucions administratives i, més en concret dins d¿aques- ta, els fonaments de dret; i el preàmbul o exposició de motius de les ordres i les resolucions administratives de caràcter genèric.

      Al costat d¿aquests components estructurals, podem identificar elements lingüístics amb els quals s¿associa l¿o- rientació argumentativa del missatge en aquestes varietats textuals. Es tracta sobretot de certs tipus de connectors, d¿algunes construccions sintàctiques ¿les clàusules absolutes¿ i de les marques de modalització dels enunciats.

      Aquesta recerca dels aspectes vinculats a l¿argumentació en aquestes formes textuals s¿enquadra en el reconeixement que en realitat l¿origen de la retòrica a la Grècia clàssica es va donar en un tipus de discursos ¿els gèneres deliberatiu i judicial de la retòrica tradicional¿ en els quals hi tenen les arrels els missatges administratius del nostre temps.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno