Resumen de Emocions posthumanes: imaginaris tecnoafectius a "L'androide que podia estimar", "Glitch" i "Estimades màquines"
- català
El present capítol pretén explorar els imaginaris afectius nascuts de la interacció entre humans i agents robòtico-tecnològics en tres obres literàries recents —"Glitch", de Raquel Casas, "L'androide que podia estimar", de Sònia Boj i "Estimades màquines", de Carme Torras—, per tal d'albirar com aquestes atenen i donen espai de representació als «nous» models relacionals provocats per l'omnipresència de la tecnologia en àmbits diversos de la vida humana. Lluny de limitar-se a projectar futurs de col·laboració entre subjectes humans i no humans, aquestes propostes també posen en qüestió les formes d'exclusió, control i violència simbòlica que sovint es disfressen d'optimisme tecnològic, i obren un espai crític per a repensar l'afecte com a pràctica compartida que desafia els límits de l'humà.
- English
This chapter aims to explore the affective imaginaries that emerge from the interaction between humans and robotic-technological agents in three recent literary works —"Glitch" by Raquel Casas, "L'androide que podia estimar" by Sònia Boj, and "Estimades màquines" by Carme Torras— to examine how these narratives engage with and give representational space to the «new» relational models prompted by the omnipresence of technology in different spheres of human life. Far from merely projecting futures of collaboration between human and non-human subjects, these literary proposals also question the forms of exclusion, control, and symbolic violence often framed as technological optimism, thereby opening a critical space to rethink affect as a shared practice that challenges the boundaries of the human.
