Resumen de Escriure el país des del feminisme independentista: una lectura de la narrativa de Marta Rojals
- català
El capítol ofereix una lectura de la narrativa de Marta Rojals des del feminisme independentista i la situa dins la tradició d'autores catalanes —de Maria Aurèlia Capmany a Maria-Mercè Marçal passant per Isabel-Clara Simó o Maria Antònia Oliver— que vinculen gènere, llengua i nació. Rojals, que manté l'anonimat mediàtic, ha esdevingut una veu singular amb tres novel·les que són analitzades com un tríptic: "Primavera, estiu, etàtera" (2011), "L'altra" (2014) i "El cel no és per a tothom" (2018). A "Primavera" es narra la crisi del món rural i l'impacte que hi té la bombolla immobiliària; "L'altra" se centra en la precarietat urbana de la generació post-2008, inserida en el context del 15M, el feminisme i l'inici del Procés; i "El cel..." amplia la mirada per narrar quaranta anys de transformacions socials i econòmiques de Catalunya. La intenció d'aquest text és analitzar la mirada que el tríptic rojalià ens ofereix sobre el país, i més concretament, sobre el conflicte nacional català, i també sobre la mena de paisatges, de símbols i de referents que me configuren la identitat nacional catalana contemporània. Es proposa entendre la seva obra com una aportació central per abordar la narrativa catalana contemporània com un espai de memòria, resistència i politització.
- English
This chapter examines Marta Rojals' narrative through the lens of independence feminism, situating her within a genealogy of Catalan women writers —from Maria Aurèlia Capmany to Maria-Mercè Marçal, including Isabel-Clara Simó and Núria Cadenes— who links gender, language, and nation. Rojals, who deliberately avoids media exposure, has established herself as a distinctive literary voice through a triptych of novels: "Primavera, estiu, etàtera" (2011), "L'altra" (2014), and "El cel no és per a tothom" (2018). "Primavera" depicts the erosion of the rural world and the consequences of the real-estate bubble; "L'altra" addresses the precariousness of the post-2008 generation against the backdrop of the 15M movement, feminism, and the early stages of the Catalan independence process; while "El cel" expands the temporal scope to encompass four decades of political, economic, and social transformations in Catalonia. The study argues that Rojals' work provides a critical perspective on the Catalan national conflict and, more broadly, on the cultural landscapes, symbols, and imaginaries that configure contemporary catalan identity. Her work can thus be understood as a key contribution to contemporary catalan literature, conceived as a space of memory, resistance, and politicization.
