Qualsevol aproximació a l’obra literària de Josep Lozano ha de tindre en compte, a hores d’ara ‒en 2026‒, una afirmació rotundament evident: no estem davant d’un escriptor destacable per una única obra. Durant uns anys, en determinats cercles d’escriptors es divulgà la imatge de Lozano com un escriptor que havia tingut la xamba d’escriure una obra inicial excepcional, Crim de germania, l’èxit de la qual li havia donat fama com a literat alhora que l’havia semat creativament. Aquesta percepció i valoració negativa de Lozano, sens dubte, se sustentava en el llarg silenci que l’escriptor d’Alginet mantingué al llarg de més d’una dècada. En una societat tan accelerada com l’actual, en la qual passen tantes coses i de manera ràpida, deixar de publicar significa deixar d’escriure i deixar d’escriure significa deixar de ser escriptor. Naturalment, això és absurd i inexacte, perquè hi ha escriptors de ritme més lent que altres, com també autors que deixen madurar els seus textos i altres que necessiten fer-los públics immediatament. I Josep Lozano, com a escriptor, és evident que pertany més al grup dels primers que no al dels segons.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados