Els filtres literaris de la història: la novel·la Catalina (1886) d’Antoni Cursach

• Josefina Salord Ripoll ^[1]
  1. [1] Institut Menorquí d'Estudis
• Localización: Randa, ISSN 0210-5993, Nº. 91, 2024 (Ejemplar dedicado a: Homenatge a Josep Massot i Muntaner), págs. 13-35
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    L’article ofereix la primera lectura de la novel·la Catalina (1886) d’Antoni Cursach, basada en la incursió turca a la costa nord de Menorca al segle XVII. Objecte de judicis crítics negatius dels pocs estudiosos que s’hi han referit fins ara, s’aborden les raons personals, professionals i literàries que l’empenyeren a escriure-la, la més destacada de les quals és la publicació pòstuma a partir del 1881 de la novel·la romàntica Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris, escrita a la dècada dels quaranta. Novel·la fallida com a artefacte literari per l’heterogeneïtat dels materials i per les contínues digressions històriques, és, tanmateix, un testimoni destacat tant de la minsa producció novel·lística menorquina del vuit-cents com de la voluntat de fer acréixer la consciència d’una menorquinitat conservadora, que Antoni Cursach rebutjà per una altra de progressista en l’extensa obra narrativa i periodística desenvolupada a Sud-amèrica des del 1888.

  • English

    The article offers the first reading of the novel Catalina (1886) by Antoni Cursach, based on the Turkish incursion in the north of the Menorcan coast in the 17th century. Object of negative critical judgments from the few scholars who have referred to it so far, the personal, professional and literary reasons that pushed him to write it are addressed, the most prominent of which is the posthumous publication from 1881 of the romantic novel Sor Àgueda Ametller, by Miquel Eugeni Caimaris, written in the forties. A failed novel as a literary artefact due to the heterogeneity of the materials and the continuous historical digressions, it is, nevertheless, an outstanding witness both to the meager Menorcan novelistic production of the eighteenth century and to the will to raise awareness of a conservative Menorquianism, which Antoni Cursach rejected for a progressive one in the extensive narrative and journalistic work developed in South America since 1888.