Notes sobre el passat, el present i el futur de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris L.) de les Muntanyes de Prades: resultats d'un estudi dendroecològic

• Oriol Bosch i Albert ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, ISSN 1133-6889, Nº. 63, 1995, págs. 119-132
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Notes on the past, present and future of Scots pine (Pinus sylvestris L.) forests of the Prades mountains: Results from dendroecological study
  • Notas sobre el pasado, el presente y el futuro de los pinares de pino silvestre (Pinus sylvestris L.) de las Montañas de Prades: resultados de un estudio dendroecologico.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En el presente trabajo se analiza desde el punto de vista de la sucesión ecológica la estructura demográfica, la producción y el vigor de la población de Pinus sylvestris que cubre la parte alta del bosque de Poblet (Montañas de Prades, cordillera prelitoral catalana). La edad de los árboles revela que constituyen una única cohorte que empezó a invadir la zona alrededor del año 1848, hecho que denota la fuerte perturbación a la que debía estar sometido el bosque después de la desamortización (1835). La ausencia de regeneración de P. sylvestris así como su producción y vigor extremadamente bajos sugieren que la población de dicha especie, a pesar de ser la que hoy domina el paisaje, se encuentra en una clara fase de decadencia y puede preverse su próxima sustitución por parte de la ya abundante regeneración de Quercus ilex y Q. pyrenaica, tolerantes a la sombra. A través de las series de crecimientos anuales de los árboles y de las distribuciones de edad y diámetro se ponen de manifiesto las distintas fases de desarrollo por las que ha transcurrido el bosque, condicionadas por la interacción entre la propia dinámica de la vegetación y las diferentes actuaciones del hombre. Finalmente, el hecho de que un único episodio de perturbación haya propiciado el establecimiento y la persistencia de una población de pinos durante 150 años o más es un dato cuyo interés va más allá del estricto entorno de las Montañas de Prades y puede ser útil para interpretar buena parte del paisaje mediterráneo actual de Cataluña.

  • català

    En aqucst treball s'analitza des del punt de vista de la successió ecològica l'estructura demogràfica, la producció i el vigor de la població de Pinus sylvestris que cobreix les parts altes del bosc de Poblet (Muntanyes de Prades, Serralada Prelitoral catalana). L'edat dels arbres revela que formen una sola cohort que va començar a envair la zona al voltant del 1848, cosa que denota la forta pertorbació a que devia ser sotmès el bosc pel temps de la desamortització (1835). L'absència de regeneració de P. Sylvestris i la seva producció i vigor extremament baixos suggereixen que la població d'aquesta espècie, malgrat ser la que ara domini el paisatge, es troba en una clara fase de decadència i es pot preveure la seva pròxima substitució per una ja abundant regeneració de Quercus ilex i Q. Pyrenaica, tolerants a l'ombra. A través de les sèries de creixements anuals dels arbres i de les distribucions d'edat i de diàmetres s'evidencien les diferents fases de desenvolupament per les quals ha passat el bosc, condicionades per la interacció entre la mateixa dinàmica de la vegetació i les diferents actuations de l'home. Finalment, el fet que un sol episodi de pertorbació permeti l'establiment i la persistència d'una pineda durant cent cinquanta anys o més es una dada d'interès més enllà de 1'entorn estricte de les Muntanyes de Prades i que pot servir per interpretar bona part del paisatge mediterrani actual de Catalunya.

  • English

    The demographic structure, primary production and tree vigor of the population of Pinus sylvestris covering the upper slopes of the Poblet forest (Prades mountains, in the precoastal Catalan range) is analyzed from a successional point of view. Tree ages reveal that they form a single cohort which started invading the site by 1848, thus indicating a severe disturbance period probably related to the 1835 disentailment law. The lack of regeneration of P. sylvestris and the extremely low production and vigor of adult pine trees suggest that the population of this species, although now dominant in the landscape, is actually undergoing a clear decline, and its replacement by two shade-tolerant species (Quercus ilex and Q. pyrenaica), now abundant in the understory, can be predicted to occur soon. The ring-width series of sampled trees and their age and size distributions indicate the different development stages undergone by the forest, which are a reflection of the interaction between the natural dynamics of the vegetation and the different types of human intervention. Finally, the knowledge that a single disturbance episode allows a pine population to establish and persist for at least 150 years may be of interest not only for the Prades mountains, and it may help in the interpretation of most of the present mediterranean landscape of Catalonia.