La Vegetació de les serres prepirinenques compreses entre els rius Segre i Llobregat. 2- Comunitats herbàcies higròfiles, fissurícoles i glareícoles

• Jordi Carreras i Raurell ^[1] ; Ignasi Soriano i Tomàs ^[1] ; Josep Maria Ninot i Sugranyes ^[1] ; Josep Vigo i Bonada ^[1] ; Empar Carrillo i Ortuño ^[1] ; Xavier Font i Castell ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, ISSN 1133-6889, Nº. 63, 1995, págs. 51-83
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The vegetation of Pre-Pyrenean ranges stretching from Segre to Llobregat rivers. 2 - Herbaceous communities of damp soils, rock and scree.
  • La vegetación de las sierras prepirenaicas situadas entre los rios Segre y Llobregat. 2 -Comunidades herbaceas higrofilas, fisuricolas y glareicolas.
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Esta publicación se ocupa del estudio fitosociológico del conjunto de sierras prepirenaicas que se extienden entre los rios Segre y Llobregat. En ellas se hallan bien representados los pisos submontano, montano y subalpino, mientras que el alpino se reduce a unas pocas cimas. La vegetación dominante es de tipo montano submediterráneo y subalpino más o menos xerófilo. Entre los colectivos de vegetación tratados, las comunidades higrófilas son las menos comunes, a causa de la dominancia de sustratos calizos permeables. Los herbazales de los Molinietalia, las comunidades helofíticas y los trampales son raros y ocupan reducidas superficies, y con frecuencia no se presentan bien caracterizados, tan solo los prados de siega del Rhinantho-Trisetetum resultan medianamente extensos y típicos. Por el contrario, las comunidades fisurícolas y glareicolas son muy comunes, principalmente en las zonas abruptas de la alta montaña. Casi siempre corresponden a las alianzas calcícolas Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae o Stipion calamagrostis. Se proponen como nuevos los siguientes sintáxones: Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio-Gymnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova y Sileno-Potentilletum nivalis stat. nov.

  • català

    Aquest treball fa referència al conjunt de serres prepirinenques situades entre els rius Segre i Llobregat. En aquests massissos es troben ben representats els estatges submontà, montà i subalpí, mentre que I'alpí hi és força reduït. Els tipus de vegetació dominants són de caire montà submediterrani i subalpí de tendència xeròfila. Dels grups de comunitats que tractem en aquest treball, el de les higròfiles és el menys representat, atesa la dominància dells substrats calcaris permeables. Els herbassars dels Molinietalia, les comunitats helofítiques i les molleres no són gaire freqüents ni extenses, i sovint no es troben gaire ben caracteritzades. Només els prats de dall del Rhinantho-Trisetetum són mitjanarnent extensos i típics. Contràriament, les comunitats fissurícoles i les glareícoles són molt freqüents pertot arreu, i principalment a I'alta muntanya; pertanyen majoritàriarnent a les aliances calcícoles. Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae o Stipion calamagrostis. Els nous sintàxons proposats són: Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio- Gvmnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova i Sileno-Potentilletum nivalis stat. nov.

  • English

    This paper is devoted to the phytocoenological study of the Pre-Pyrenean ranges stretching from Segre to Llobregat rivers. Almost all the area is included in the sub-montane, montane and sub-alpine belts, the alpine one being very reduced. Most of the vegetation is of submediterranean montane or xerophytic subalpine character. Hygrophytic communities are scarcely represented, as the majority of substrata are fissured limes. Molinietalia swards, fens and mires occur rarely and on reduced surfaces, frequently being weakly characteryzed, whereas hay meadows belonging to Rhinantho-Trisetetum are more extended and typical. On the contrary, vegetation settling on cliffs and screes is rather frequent, chiefly in the abrupt reliefs of the high mountain, and is mainly included in the calcicolous alliances Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae or Stipion calamagrostis. The following new syntaxa are proposed Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio-Gymnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova and Sileno-Potentilletum nivalis stat nov.