Relacions tròfiques en gal·les de la forma agàmica d'Andricus kollari (Hartig, 1843)

• Palmira Ros-Farré ^[1] ; Juli Pujade-Villar ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, ISSN 1133-6889, Nº. 66, 1998, págs. 95-108
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Trophic relations in agamic galls agamicform of Andricus kollari (Hartig, 1843)
  • Relaciones tróficas en agallas de la formaagámica de Andricus kollari (Hartig, 1843)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Se han estudiado 1.145 agallas de Andricuskollari (Hartig, 1853) todas ellas colectadasen el noreste ibérico. De éstas, 426 han sidoutilizadas para realizar este estudio ya que deellas se han obtenido 859 inquilinos y parási-tos pertenecientes a 27 especies diferentes.Este trabajo hace referencia de cada una de lasespecies relacionadas con este modelo ceci-dógeno y establece sus interrelaciones (en elcaso que éstas hayan podido ser reconocidas).Los géneros inquilinos que se han obtenidoson: Synergus Hartig, 1840, Saphonecrus Da-lla torre & Kieffer, 1910 y Ceroptres Hartig,1840.Synergus umbraculus (Olivier, 1791) esla especie mas abundante, representando el40 % de los inquilinos obtenidos y el 32,8 %del total de la fauna asociada. Se cita por pri-mera vez el efecto que produce Synergusibericus Tavares, 1920, en las agallas deAndricus kollari como especie inquilina.Los géneros parásitos obtenidos son EurytomaIlliger, 1807 y Eudecatoma Ashmead, 1888 (Eury-tomidae),Ormyrus Westwood, 1832 (Ormyridae),Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae), TorymusDalman, 1820 y Megastigmus Dalman, 1820 (To-rymidae), Mesopolobus Westwood, 1833, Cecidostiba Thomson, 1878 y Hobbya Delucchi,1957 (Pteromalidae). Eurytoma brunniventrisRatzeburg, 1852 es la especie parásita mas habi-tual, con el 33,5 % del total de los parásitos y el5,6 % del total de la fauna asociada.

  • English

    A total number of 1.145 galls have been co-llected, all of them from the North-East of theIberian peninsula. Of these, 426 have beenused for the study since 859 inquilines andparasites belonging to 27 species have beenobtained from these galls.In this work all the inquilines and parasitesand their inter-relations are mentioned (if theyhave been recognized).The inquiline genera that have been obtained areSynergus Hartig, 1840, Saphonecrus Dalla To-rre & Kieffer, 1910, and Ceroptres Hartig, 1840;Synergus umbraculus (Olivier, 1791) is the mostabundant species representing a 39.4 % of theinquilines and a 32.8 % of the total associatedfauna. The effect produced on galls of A. kollari bySynergus ibericus Tavares, 1920, as aninquiline is mentioned for the first time.The parasites obtained (17.9 % of the totalassociated fauna ) are Eurytoma Illiger 1807and Eudecatoma Ashmead, 1888 (Eurytomi-dae), Ormyrus Westwood, 1832 (Ormyridae),Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae), To r y -mus Dalman, 1820 and Megastigmus Dalman,1820 (Torymidae) and Mesopolobus West-wood, 1833 Cecidostiba Thomson, 1878 andHobbya Delucchi, 1957 (Pteromalidae). Themost frequent species is Eurytoma brunniven-tris Ratzeburg, 1852, representing the 32.9 %of the parassites, and the 5.4 % of the totalassociated fauna.

  • català

    S’han estudiat 1.145 gal·les d’Andricus kollari(Hartig, 1853) totes elles col·lectades al nord-est ibèric. D’aquestes, 426 han estat utilitzadesper fer aquest estudi, ja que d’elles s’hanobtingut859 inquilins i paràsits pertanyents a 27 espèciesdiferents.Aquest treball fa referència de cada una de lesespècies relacionades amb aquest model cecidò-gen i estableix les seves interrelacions (en el casque aquestes hagin pogut ser reconegudes).Els gèneres inquilins obtinguts són: SynergusHartig, 1840, Saphonecrus Dalla Torre & Kie-ffer, 1910 i Ceroptres Hartig, 1840. Synergusumbraculus (Olivier, 1791) és l’espècie mésabundant, representa el 40 % dels inquilinsobtinguts i el 32,8 % del total de la faunaassociada. Es cita per primera vegada l’efecte queprodueixSynergus ibericus Tavares, 1920, en lesgal·les d’Andricus kollari com a espècie inqui-lina.Els gèneres paràsits obtinguts són Eurytoma Illi-ger, 1807 i EudecatomaAshmead, 1888 (Eury-tomidae),OrmyrusWestwood, 1832 (Ormyri-dae),Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae),Torymus Dalman, 1820 i Megastigmus Dalman,1820 (Torymidae) i Mesopolobus Westwood,1833,CecidostibaThomson, 1878, i HobbyaDelucchi, 1957 (Ptromalidae). Eurytoma brunni-ventris Ratzeburg, 1852, és l’espècie paràsitamés habitual, amb el 33,5 % del total de paràsits obtinguts i el 5,6 % del total de la fauna asso-ciada