Debt diplomacy redefined: US leadership and international debt restructurings in the resolution of the interwar debt crisis

• Autores: Laura De la Villa
• Localización: Revista de historia industrial, ISSN 1132-7200, Vol. 35, Nº. 96, 2026, págs. 139-172
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Redefinició de la diplomàcia del deute: el lideratge dels Estats Units i les reestructuracions internacionals del deute en la resolució de la crisi del deute del període d’entreguerres
  • Redefinición de la diplomacia de la deuda: el liderazgo estadounidense y las reestructuraciones internacionales de la deuda en la resolución de la crisis de la deuda del periodo de entreguerras
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo analiza cómo Estados Unidos reconfiguró la diplomacia de la deuda soberana durante el periodo de entreguerras y su etapa posterior. A partir de fuentes de archivo del Foreign Bondholders Protective Council y de colecciones gubernamentales, reconstruye las respuestas de Washington a la crisis de la deuda de entreguerras desde el estallido de la Gran Depresión hasta la liquidación final de las deudas de entreguerras en la década de 1950. El estudio muestra una transición decisiva desde la política de no intervención de comienzos de los años treinta hacia un enfoque cada vez más intervencionista, en el que el gobierno de Estados Unidos medió en reestructuraciones, suministró crédito oficial e integró el alivio de la deuda en acuerdos comerciales y de seguridad. El análisis de los principales cambios en las políticas y prácticas estadounidenses —incluidos los debates sobre las investigaciones bancarias y la Johnson Act a comienzos de los años treinta, la postura intervencionista vinculada a la diplomacia del New Deal y los acuerdos de deuda de la posguerra— revela cómo el gobierno estadounidense evolucionó hasta convertirse en un arquitecto proactivo de acuerdos de deuda concesional. Al destacar el liderazgo de Estados Unidos en la resolución internacional de la deuda, estos resultados muestran cómo la diplomacia de la deuda se convirtió en una herramienta clave de la gobernanza financiera global y de los esfuerzos de reconstrucción de la posguerra, alejándose de la experiencia del siglo XIX.

  • català

    Aquest article analitza com els Estats Units van reconfigurar la diplomàcia del deute sobirà durant el període d’entreguerres i la seva etapa posterior. A partir de fonts d’arxiu del Foreign Bondholders Protective Council i de col·leccions governamentals, reconstrueix les respostes de Washington a la crisi del deute d’entreguerres des de l’esclat de la Gran Depressió fins a la liquidació final dels deutes d’entreguerres a la dècada de 1950. L’estudi mostra una transició decisiva des de la política de no-intervenció de començaments dels anys trenta cap a un enfocament cada cop més intervencionista, en què el govern dels Estats Units va mediar en reestructuracions, va proporcionar crèdit oficial i va integrar l’alleujament del deute dins d’acords comercials i de seguretat. L’anàlisi dels principals canvis en les polítiques i pràctiques nord-americanes —incloent-hi els debats sobre les investigacions bancàries i la Johnson Act a inicis dels anys trenta, la posició intervencionista vinculada a la diplomàcia del New Deal i els acords de deute de la postguerra— revela com el govern dels Estats Units va evolucionar fins a convertir-se en un arquitecte proactiu d’acords de deute concessional. En destacar el lideratge dels EUA en la resolució internacional del deute, aquests resultats mostren que la diplomàcia del deute es va convertir en una eina clau de la governança financera global i dels esforços de re-construcció de la postguerra, allunyant-se de l’experiència del segle XIX.

  • English

    This article traces how the United States reshaped sovereign-debt diplomacy during the interwar period and its aftermath. Using archival sources from the Foreign Bondholders Protective Council and governmental collections, it reconstructs Washington’s responses to the interwar debt crisis from the outbreak of the Great Depression until the final settlement of interwar debts in the 1950s. The study shows a decisive transition from the early 1930s handsoff policy to an increasingly interventionist approach in which the US government mediated restructurings, supplied official credit, and embedded debt relief within trade and security agreements. The analysis of key shifts in US policies and practices – including debates on banking investigations and the Johnson Act in the early 1930s, the interventionist stance linked to New Deal diplomacy, and landmark post-WWII debt settlements – reveal how the US government evolved into a proactive architect of concessionary debt bargains. By highlighting US leader-ship in international debt resolution, these findings show how debt diplomacy became an important tool of global financial governance and post-WWII reconstruction efforts and depart-ed from the 19th century experience of gunboat diplomacy.