Les fundacions d'Inca, 1850: Com era l'economia de l'Església de l'Antic Règim

• Autores: Pere Fiol Tornila
• Localización: XXVI Jornades d'Estudis Locals d'Inca / coord. por Ajuntament d'Inca, 2025, págs. 235-256
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    El present estudi analitza l'organització econòmica de l'Església a Inca durant l'Antic Règim i el segle XIX, centrant-se especialment en el sistema de beneficis i fundacions pies, encara reconegut pel Codi de dret canònic vigent, que vincula béns temporals a càrregues espirituals com ara misses i altres sufragis pels difunts. Aquest model es fonamentava en un principi d'intercanvi ―do ut des- pel qual els fidels cedien patrimoni a canvi d'oracions i assistència espiritual, fet que configurà una economia eclesiàstica sòlidament arrelada en la societat inquera.El sistema beneficial va ser important en la dotació parroquial i la seva evolució normativa fins al segle XIX, quan la inflació i les reformes liberals provocaren una pèrdua progressiva de rendes per als beneficiats. En aquest context, el bisbe Pedro Rubio Benedicto y Herrero impulsà un decret el 1785 que unificava beneficis per garantir als preveres una “congrua” mínima anual de 32 lliures. Les lleis desamortitzadores del període 1835-1856 i les exigències administratives del Govern obligaren la parròquia a documentar detalladament els patronats i les fundacions, tot revelant una xarxa patrimonial extensa i d'origen divers, destinada majoritàriament als sufragis i al culte.

  • English

    This study examines the economic organization of the Church in Inca during the Ancien Régime and the nineteenth century, focusing particularly on the system of Benefices and pious Foundations, still recognized by the current Code of Canon Law, which links temporal goods to spiritual obligations such as masses and other suffrages for the deceased. This model was based on a principle of exchange -do ut deswhereby the faithful transferred property in return for prayers and spiritual assistance, thus shaping an ecclesiastical economy firmly rooted in Incan society.The beneficial system played a significant role in the parish endowment and its normative evolution up to the nineteenth century, when inflation and liberal reforms led to a gradual decline in revenues for the beneficiaries. In this context, Bishop Pedro Rubio Benedicto y Herrero issued a decree in 1785 unifying benefices in order to ensure that clerics received a minimum annual congrua of 32 lliures. The disentailment laws of the period 1835-1856 and governmental administrative requirements obliged the parish to provide detailed documentation of patronages and foundations, revealing a wide and diverse network of patrimonial assets, primarily intended to support suffrages and worship.