Avaluació de la docència i millora de la qualitat universitària

• Autores: Luciana Nerí Martins, Andrés Nadal Cristóbal, Lluís Ballester Brage
• Localización: Educació i cultura: Revista mallorquina de pedagogia, ISSN 0212-3169, Nº 17, 2004, págs. 83-88
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Evaluation Teaching and Improving the Quality of Universities
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En la darrera dècada la universitat espanyola en general, i la de les Illes en particular, assisteixen al desenvolupament massiu de processos avaluadors, tant institucionals com del professorat. Tot i que se n’espera la generalització i l’aprofundiment, fins al punt que permetin fonamentar els plans estratègics i les decisions de finançament, no es disposa d’una estimació contrastada de l’abast de les noves polítiques avaluadores, ni de l’impacte que estan aconseguint les orientacions de qualitat i excel·lència acadèmica que les sustenten. Malgrat tot, sí que existeixen evidències que les avaluacions realitzades no són determinants per arribar a l’objectiu explícit que les sustenta: la millora de la qualitat. Per tractar d’omplir aquesta buidor, caldria explorar sistemàticament la interacció de la cultura emergent d’avaluació amb la cultura professoral, la racionalitat pràctica docent i les peculiaritats organitzatives de la institució universitària. L’elecció d’aquestes dimensions es justifica per la importància que tenen en la investigació actual sobre l’ensenyament universitari el concepte de professionalitat docent i el complex debat sobre la institució universitària.

    El treball ofereix un informe parcial de la investigació que estam escometent des d’aquesta perspectiva a la Universitat de les Illes Balears. Després d’una breu contextualització del problema en el marc internacional i espanyol, es descriuen les principals característiques i els resultats de l’avaluació sobre la qualitat docent, completat amb un comentari sobre les opinions que en té un grup de professors consultats. A continuació es realitza una aproximació crítica als resultats, relacionant-los amb algunes preocupacions conceptuals i metodològiques que ocupen els especialistes en avaluació i assegurament de qualitat en l’ensenyament superior, particularment la definició mateixa de qualitat universitària, el problema del poder sobre les decisions implicades, els mecanismes de mesura i finançament i els determinants organitzacionals de l’activitat universitària.

  • English

    In the past decade, universities in Spain on the whole and the University of the Balearic Islands in particular have witnessed the massive development of evaluation processes, both at the staff as well as the institutional levels. Although it was foreseen that these processes would intensify and become generalised to the point where they formed the basis for strategic plans and funding decisions, no contrasted estimates are available on the scope of these new evaluation policies, nor of their impact on the direction of quality and academic excellence underlying them. Nonetheless, evidence exists that the evaluations that have been conducted are not determinants in reaching the explicit objective which sustains them: improving quality. The interaction between the emerging evaluation culture and the teaching culture, the practical educational rational and the specific organisational features of universities must by systematically explored to fill this vacuum. The selection of these dimensions is justified by the importance to current research on university teaching of the concept of educational professionalism and the complex, ongoing debate in universities. This paper offers a partial report on research conducted from this perspective at the University of the Balearic Islands. After a short contextualization of the problem within the Spanish and international framework, the main features of evaluations and their results on educational quality are described, complemented by comments on the opinions of a group of teachers who were consulted. A critical approximation of the results follows which relates them to several methodological and conceptual concerns of specialists in evaluating and ensuring quality higher education, specifically, a definition of university quality, the problem of power over the decisions involved, measurement and funding mechanisms and the organisational determinants of university activity.