La migració estrangera a Barcelona: de la crisi financera del 2008 a la pandèmia del 2020

• Andreu Domingo ^[3] ; Juan Galeano ^[1] ; Jordi Bayona ^[2]
  1. [1] Université de Genève

     Université de Genève

     Genève, Suiza

     
  2. [2] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  3. [3] Centre d’Estudis Demogràfics

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Barcelona Societat: revista d'informació i estudis socials, ISSN 1133-6315, Nº. 28, 2022, págs. 26-40
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Foreign migration in Barcelona: from the financial crisis of 2008 to the pandemic of 2020
  • La migración extranjera en Barcelona: de la crisis financiera de 2008 a la pandemia de 2020
• Enlaces
  • Texto completo  1    2    3  
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen
  • español

    Poco antes del colapso de las migraciones a raíz de la COVID-19, Barcelona experimentaba un nuevo boom migratorio internacional que comenzó en 2014. Sin embargo, este último crecimiento extraordinario marcado por el ciclo económico presentaba características muy diferentes al que se produjo durante la primera década del siglo XXI. No se trata solo del aumento de población nacida en el extranjero, sino también de un cambio en la composición según el origen, el sexo y la edad de los recién llegados, así como de su nivel de formación. En este trabajo se repasan los principales cambios demográficos que se han producido en la ciudad desde que se desató la crisis financiera de 2008 hasta la irrupción de la pandemia de 2020. Se presta especial atención a la distribución residencial de la población inmigrada reciente, la cual guarda relación con el mercado inmobiliario y los efectos de la crisis económica, pero también con el metabolismo demográfico en los barrios y que marca muchos de los retos que deberá afrontar la ciudad en los próximos años para garantizar la cohesión social.

  • català

    Just abans del col·lapse de les migracions a conseqüència de la covid-19, Barcelona experimentava un nou boom migratori internacional iniciat el 2014. Aquest darrer creixement extraordinari marcat pel cicle econòmic però, presentava característiques molt diferents al que s’havia produït durant la primera dècada del segle XXI. No es tracta només de l’augment de població nascuda a l’estranger sinó també d’un canvi en la composició segons l'origen, el sexe i l'edat dels nouvinguts, i també en el seu nivell d’instrucció. En aquest treball repassem els principals canvis demogràfics que s’han produït a la ciutat des de l’esclat de la crisi financera del 2008 fins a la irrupció de la pandèmia el 2020. Parem especial esment a la distribució residencial de la població immigrada recent, la qual es relaciona amb el mercat immobiliari i els efectes de la crisi econòmica, però igualment amb el metabolisme demogràfic als barris i que marca molts dels reptes als quals la ciutat hi haurà de fer front en els propers anys per garantir la cohesió social.

  • English

    Just before the collapse of migration as a result of Covid-19, Barcelona was witnessing a new international migratory boom, one that began in 2014. This recent dramatic growth was linked to the current economic cycle, but was substantially different to what had taken place during the first decade of the 21st century. It is not only a question of an increase in the foreign-born population, but also a change in terms of the origin, sex and age of the new arrivals, and also their level of education. In this paper we look at the main demographic changes that have taken place in the city from the onset of the financial crisis in 2008 to when the pandemic hit in 2020. Particular attention will be paid to the residential distribution of the recently arrived migrant population which is linked to the housing market and the effects of the economic crisis, and also the demographic composition of neighbourhoods and the challenges that the city will have to face in the coming years in order to guarantee social cohesion.