Josep Llunas i la Literatura Obrerista. l’estètica anarquista en els temps de la Renaixença

• Autores: Jordi Martí Font
• Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, ISSN-e 2014-3818, Núm. 14, 2025, págs. 137-156
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Josep Llunas and Workerist Literature: The Anarchist Aesthetic in the Age of the Renaixença
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Mentre la Renaixença construïa una poesia emmirallada en l’Edat Mitjana i convertia el lema dels Jocs Florals (Pàtria, Fe i Amor) en un resum temàtic de la poesia que confegien els autors del moviment romàntic català, un anarquista de Reus, Josep Llunas i Pujals, teoritzava com havia de ser la literatura dels proletaris. Era un anarcocol·lectivista que tenia clar que la cultura i les seves múltiples expressions (de forma especial l’art i la literatura) eren part indispensables d’un moviment obrer que es definia com a anarquista i que volia fer una revolució intel·lectual i cultural que fes inevitable la revolució social que situava com a objectiu col·lectiu. Llunas va expressar aquestes idees en diversos textos i discursos. Així, va crear els referents literaris que en facilitarien les formes en el «Pregó»de presentació del setmanari anarquista La Tramontana, deixant clar que calien formes populars per arribar a un públic ampli que havia d’entendre què se li deia; i va parlar del contingut d’aquesta proposta literària en el discurs d’obertura del I Certamen Socialista de Reus, el 12 de juliol de 1885; i en l’assaig «Literatura Obrerista», que serví de pròleg al llibre Justo Vivesd’Anselmo Lorenzo. Llunas teoritzà sobre una literatura anarquista de la qual formà part com a poeta i narrador, una literatura que va prendre com a mitjà de transmissió majoritari les pàgines de publicacions periòdiques i com a objectiu final la revolució i l’anarquia.

  • English

    While the Renaissance was constructing a poetry mirrored in the Middle Ages and turning the motto of the Jocs Florals (Homeland, Faith and Love) into a thematic summary of the poetry that the authors of the Catalan Romantic movement were composing, an anarchist from Reus, Josep Llunas i Pujals, theorized what the literature of the proletariat should be like. She was an anarcho-collectivist who was clear that culture and its multiple expressions (especially art and literature) were an indispensable part of a workers' movement that defined itself as anarchist and that wanted to make an intellectual and cultural revolution that would make the social revolution that it placed as a collective objective inevitable. Llunas expressed these ideas in various texts and speeches. Thus, he created the literary references that would facilitate their forms in the “Pregó” of presentation of the anarchist weekly La Tramontana, making it clear that popular forms were needed to reach a wide audience that had to understand what was being said; and he spoke about the content of this literary proposal in the opening speech of the I Certamen Socialista de Reus, on July 12, 1885; and in the essay «Literatura Obrerista», which served as a prologue to the book Justo Vives by Anselmo Lorenzo. Llunas theorized an anarchist literature of which he was a part as a poet and narrator, a literature that took the pages of periodicals as its main means of transmission and revolution and anarchy as its final objective.