La salut de la població a Catalunya: El paper de la immigració

• Autores: Rosa Puigpinós, Rodrigo Luis Villegas Ríos, Maica Rodríguez Sanz, Carme Borrell i Thió
• Localización: L'estat de la immigració a Catalunya: Anuari 2007 / coord. por María Jesús Larios Paterna, Mònica Nadal i Anmella, 2008, ISBN 978-84-8334-957-1, págs. 305-334
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • L’objectiu del capítol és descriure l’estat de salut de la població immigrant de Catalunyaaixí com alguns dels seus determinants a partir dels resultants de l’Enquesta de Salutde Catalunya. L’enquesta es va fer entre el desembre del 2005 i el juny del 2006 entrevistant més de divuit mil persones. L’anàlisi es du a terme tenint en compte el llocd’origen així com el gènere i la classe social i aquestes variables i les interaccions entreelles són alguns dels determinants principals de la salut de les persones. Quant a determinants socials, les persones autòctones nascudes fora de Catalunya i els immigrantsprocedents de països en vies de desenvolupament (PVD) presenten la proporció mésgran de persones de classes socials més desavantatjades; també és entre les personesde PVD on hi ha una proporció més alta d’universitaris que fan feines manuals, més persones amb ingressos mensuals inferiors a nou-cents euros i ingresso familiars inferiorsa sis mil euros bruts anuals. També declaren majoritàriament treballar amb contractestemporals i afirmen en major proporció que viuen en condicions d’amuntegament. Engeneral les persones de PVD tenen estils de vida més saludables quant al consum detabac i alcohol però fan menys activitat física en temps de lleure. Pel que fa a la salutpercebuda, no es constaten diferències importants segons el lloc d’origen, però sí quees posen de manifest importants desigualtats de gènere i classe sigui quin sigui ellloc d’origen de les persones. Les dones tenen més mala salut que els homes i tambéles classes socials més desafavorides tenen més mala salut que les més avantatjades.Quant a la salut mental, de nou es posa de manifest la mateixa tendència de gènere iclasse que en la salut percebuda, però a més, es detecta també més presència de malasalut mental en les persones provinents de PVD i de manera més marcada en els homes.Pel que fa a l’ús de serveis, l’ús de serveis d’atenció primària és molt semblant en totsels grups. Però les persones de PVD visiten menys especialistes i, en el cas dels homes,tenen una major tendència a anar a urgències. Aquesta visió global que aporten lesdades de l’enquesta, posa de manifest que les persones immigrants tendeixen a tenir elmateix comportament en salut que la resta de la població, si bé s’evidencia una menorpràctica de conductes preventives, sobretot les relacionades amb la salut de la dona;es posen de manifest una vegada més, desigualtats de gènere i de classe per damuntde lloc d’origen.